Pregunta: Quan i per què vas començar a jugar?

Comence amb 12 anys al frontó municipal de campello. Van vindrer dos directius del club, almes d’aquest club, Mauri i Paco Berenguer al nostre col·legi Pla Barraques a promocionar una futura escola i jo em vaig enganxar des del primer moment al joc de pilota. Els primers colps al frontó es recorde com si fora ara i es important que, des del primer moment t’entre la pilota dins de la mà. Eixe fet em va fascinar més que qualsevol altre joc. No es fácil que t’entre la pilota dins de la mà. És un esport molt complicat per a iniciar-se amb ell.

Quina era la teua rutina d’entrenaments?

Els entrenaments de jove sempre han sigut al inexistent ja frontó municipal. Totes les vesprades, com un clau al frontó. Algunes vegades jugava al frontó amb raqueta, altres frontó a mà amb companyia de Pepe “el macoc”, Mitxelo, Maties, Ximo. Altres soles al frontó amb pilotes que em deixava el club.  Mauri, quan acabava la feina de la perruqueria, venia al frontó a vorem. Sabia que jo estava allí sempre i em recomanava qüestions del joc, transmitint-me més passíó de la que jo tenia ja. Vinassia, jugador del club de pilota, era el conserge del poliesportiu. Sempre preguntant-li si la pista estava lliure, no em posava mai cap problema en jugar i m’animava. Paco Berenguer també es deixava caure per la pista i quan em veía jugàvem junts fins a que no podiem més. Vull dir que als 12 anys no vaig tindre entrenador/monitor dirigit amb un horari determinat. No existia aquesta estructura de manera formal i promocionada, pero si tenies ganes de jugar t’arropaven tots els aficionats a la pilota i, un dia un, altre dia un altre, passava tots els dies al frontó municipal.

Per què Llargues i no una altra modalitat?

Llargues es la modalitat més practicada a la provincia d’alacant quan jo comence a jugar. De fet, el primer campionat que jugué als 15 anys es a llargues a la primera lliga llargues organitzada per la diputació d’alacant. La práctica d’aquesta modalitat al nostre poble i la passió amb la que es viu als carrers no es difícil que t’enamores d’ella. És el que he viscut des dels primers dies. Però malgrat la distancia a cobrir sempre amb desplacaments llargs, he practicat totes les modalitats de pilota valenciana a les diverses competicions que es realitzen a tota la geografia valenciana. Als 18 anys anava encarat per a ser professional d’escala i corda entrenant i sent vist pels trinqueters de Benissa, Petrer i Benidorm principalment. Tots els dissabtes agafava el trenet de bon mati I a les 10h. ja estava al trinquet Marina Baixa de Benidorm entrenant fins les 17’00h. de la vesprada que arribava a casa. Pero jo no em trobava a gust a esta modalitat. Tampoc vaig tindre un padrí que parlara per mí amb el tema de les travesses dineràries i jornals. No va arribar a plenar-me. També vaig estar jugar 4 temporades al raspall de primera categoría als carrers. Vaig participar sempre als tornejos de frontó. Tots els caps de setmana tenia mínim una partida de pilota, quan no eren dos o tres.

Una trajectòria impressionant, que et quedes de tota la teua trajectòria?

La meua trajectòria comencà tard a despuntar precissament pel que he dit en la pregunta anterior. Practique totes les modalitats ja que no trobe el meu lloc al meu saque en “llargues”. No m’eix be la treta, penje massa pilotes i tinc un carácter molt brusc i reaccione violentament davant la persona que vol ajudar-me. Tot al revés. Pero als 23 o 24 anys, el club aposta per mi de nou i configura un equip ajudat per altres jugadors d’altres pobles a intentar guanyar la lliga de llargues en primera categoría. Comence a sentir-me a gust al meu lloc i vaig direccionant la pilota una mica més segura. En eixe moment, tinc una lessió molt greu i em trenque el bíceps. Tinc que estar 5 mesos sense tocar pilota i el traumatòleg em defeneix un futur esportiu amb molts dubtes. Eixc de la lessió i, obligatòriament, tinc que canviar la técnica del saque perque fer el que feia abans de la lessió ja es impossible. Comence a dominar cada dia més la pilota, menys violenta però més segura. I ahí tothom em veu, em reconeix i destaque entre els millors de la provincia, fet que em fa que siga el primer jugador de llargues d’alacant cridat pel seleccionador de pilota valenciana per a celebrar el campionat del món en franca al 1998. Si vols, pots!!en això em quede de la meua trajectòria. Per tant, em quede en tota ella. Me l’estime sensera.

Has arribat a portar la torxa olímpica per a Barcelona 92, Com descriuries aqueix moment?

La torxa olímpica de Barcelona 92 va ser i és, uns dels moments més grans com a esportista. Ens parlen de les olimpíades, les veiem en televisió, ens parlen dels esportistes que baix un entrenament dur i rutinari, arriben a competir allà. Jo no representava a un esport olímpic. Pero destacava al nostre poble com a esportista perque ja es sabia que anava a participar en la selección valenciana de pilota a la olimpíada cultural de Barcelona 92, a celebrar 15 dies abans de la competició. I el regidor d’esports, Ángel Sánchez, a més a més de compartir conversacions d’esport i monitor d’escoles esportives també amb certa relació ja personal, no va dubtar en regalar-me eixe moment per a mi i tota la meua familia. El pas de la flama, de torxa a torxa, és màgic. Les cames van comencar a correr i no podía anar espai. Tenia 3 minuts per a recorrer 500 metres. Es a dir, a pas de tortuga per a saludar i saborejar. Jo el vaig fer en molt menys. El càmera del poble,  Antonio Femenia, anava loco darrere meua diguent-me: “Jose, per favor, més espai, que ta mare m’ha contratat per a fer-te el video”, pero jo no podía parar. Sents el que transmeteix eixa flama, amor, bondat, companyerisme, compartir experiencies, esforc, perseverancia… m’emocione encara.

I ara, amb 52 anys, ganes la Copa Generalitat

Després de retrirar-me dos vegades, el club de pilota de Sella m’anima a participar en ells als campionats de primera categoría de llargues. Ja havia tornat a jugar per campello 3 anys després de anunciar la meua retirada amb 43 anys. Un de les ilusions que retomem la directiva del club, quan soc president del club de pilota, és que el campello tinga equip de primera categoría. Arribem a dos finals de la lliga i dos finals del circuit la bolata professional de llargues. Moments grans per al club també. Considere que ja esta be. Estic un any sense jugar i com he dit el club de sella em toca la porta de casa. I sense pensar molt, torne a accedir. Hem arribat a dos finals consecutives de la lliga també i, per fi, hem aconseguit un títol per a aquest club. La copa generalitat reuneix els equips campions de cada modalitat de pilota. Cada any es competeix a una de les modalitats. Enguany havia que fer-hi en llargues i sella aposta fort, com sempre, per este campionat. Em trobe molt be encara quan estic al carrer competint contra la joventut.

Es pot viure de la pilota valenciana ara mateix?

Els diners compten també per a prendre el joc de la pilota com una professió, i això és el que m’ha passat a mi. La passió per al pilota es total pero de passió no viu una familia. Jo sempre he sigut monitor esportiu, mantenim una empresa d’esports junt a dos companyers , i el fet d’obtindrer una gratificació económica per donar tot el que tens dins, es més que loable. El sencs humilde i entregat al que el demanen, guanyar. Tinc dos fills que necessiten de la nostra ajuda per a aventurar-se al món i tot el que entre en casa es més que benvingut. Fer pluriempleo es el que ha fet sempre. Entre setmana gestionar la empresa i els caps de setmana competir.  Es suficient per a viu-re d’ella? Es una pregunta que tens que relativitzar perque, en el meu cas, la pilota em va donar el meu primer treball, monitor de pilota al 1988, amb 18 anys. De graduat social que vaig estudiar a monitor esportiu ja fins l’actualitat. Monitor de l’escola de pilota actual, tècnic de la federació de pilota valenciana en el centre tecnificació de promeses, tècnic del programa “pilota a l’escola”, jugador de pilota els caps de setmana. No es tan sols la fitxa que obtens per jugar. Si busques més recursos, pots buscar-te la vida. Pero hi ha que buscar-la, no quedar-te en casa lamentan-te de les ocassions que t’ofereix el teu entorn i no aprofites.

Com veus la situació de la pilota valenciana a la comarca i en tota la comunitat?

Fa 20 anys la pilota valenciana tenia més presencia al nostre entorn. Recordé que amb 17 anys vaig jugar a un carrer al costat de la placa manila d’alacant, on gent del propi Alacant encara jugava a pilota. Els carrers de mutxamel, sant Joan, sant vicent, campello es plenava de gent per a vorer partides de pilota. Era part de la nostra cultura, jugar a pilota. Pero la incoporació d’altres esports i la visuaització d’aquestos a la tele, als mitjans de premsa, a la ràdio ha fet que les famílies vagen optant per la pràctica d’altres esports amb una estructura d’espais esportius reial. Pavellons poliesportius, pistes tennis, futbol, piscines cobertes, etc…  per més que les administracions aporten paraules de promoció i práctica del nostre esport nacional no podem tindrer el nostre lloc a l’oferta esportiva, perque la pilota es juga als trinquets i frontons i, per eixemple, en Alacant no queda cap trinquet des de fa 50 anys. El campello compta amb un trinquet que porta el meu nom i inaugurat a l’any 2000. Espai únic a la comarca. Mimem als xiquets/es que s’acosten per a jugar a la pilota. Som la referència de la comarca amb aquest trinquet que, malauradament, no està amb les condiciones òptimes d’una instal·lació esportiva, pero la tenim. La directiva organitza tornejos locals, escola de pilota infantil i d’adults, participa enguany amb 3 equips federats de jugadors locals amb molta gana de jugar. Esforcos que fem a diari per a consolidar totes aquestes tasques de promoció pero necessitem que siga el propi governant públic que admire i recolce les actuacions de la nostra entitat. Sempre dessitjem i presentem projectes de millora o creació d’altres espais per a la pràctica. La pilota és una realitat al nostre poble. Des de fa tres anys hem aconseguit una bona subvenció pública local, optem a altres provincials i gestionem unes quotes de socis i d’alumnat que ens manté dins de l’oferta esportiva local. Fets tan naturals com uns vestidors propis, una coberta del trinquet on les inclemències del temps no perjudique l’activitat diaria son les comandes més necessaries en estos moments. Podem passar de máxima activitat i ser referents en la comarca a poc a poc, a menguar paulatinament si no obtenint conciencia política. Personalment, estic molt agraït a la directiva actual que es senc entussiasmada amb la pilota. Nosaltres fem tot el que podem dins les nostres ferramentes. La pedra està damunt la teulada de l’ajuntament.

Què li diries a les noves generacions perquè entren en la pilota?

Les noves generacions de la pilota puc observar el mateix o més entussiasme pel joc que quan jo tenia la seua edat. Practiqueu-la. l’afició a aquest esport és el més bonic que hi ha. Compartirán relacions personals que s’han viscut al llarg de la vida d’un poble fent que tinguem uns temps d’oci amb els nostres. Podem extrapolar aquest fet en qualsevol entitat musical, cultural, musical o esportiva.  Som una més, no una menys.

Quin és el futur d’aquest esport?

Aquest esport ineludiblement passa per construir instal·lacions modernes i asseades. No parlem soles del trinquet. La major diversitat d’un esport es dona a la pilota valenciana. Tenim práctica als frontons, murs, als carrers, als trinquets de pilota grossa, galotxetes, frares… Hi ha moltes maneres de passar un bon temps jugant a pilota en funció del que mes t’agrade. Pero sense espais, s’oblidarà. Hi ha ajuntaments que s’han posat les piles i han projectat ciutats de pilota als seus espais, com Ondara,  amb frontons, trinquet, parets per a jugar a one wall. O, més a prop, Benidorm amb un trinquet, un carrer artificial, dos frontons… un escolar, davant aquesta oferta, accedeix amb comoditat i entussiasme a ella.