Compromís presenta cinc mesures urgents per a potenciar el valencià
Compromís ompli la Casa de la Associacions amb una xarrada sobre plurilingüisme de la mà del filòleg i professor de la UA, Ricard Chulià, juntament amb veïns i veïnes del municipi, entitats municipals i càrrecs públics.
En aquest sentit, Compromís considera que, a dia de hui, resta molt de camí a recórrer per tal de garantir que el valencià estiga en igualtat de condicions en tots els àmbits d’ús i per això, s’han compromés a desenvolupar cinc mesures concretes: 1. Incorporació del valencià en totes les campanyes municipals; 2. Creació d’una Regidoria de Normalització Lingüística amb personal i pressupost assignat; 3. Incorporació del valencià en les noves retolacions de trànsit; 4. Campanyes específiques d’ús del valencià a la localitat i 5. Incorporació progressiva del valencià en les comunicacions de l’administració local amb la ciutadania.
Manu Alfonso, secretari local de Compromís per Sant Vicent, ha valorat positivament l’acte i ha agraït “l’atenció i l’esforç que durant molts anys estan realitzant les entitats municipals i la societat civil per normalitzar, difondre i divulgar la nostra llengua”.
Finalment, Alfonso assevera que “cal treballar colze a colze cadascú, des del seu àmbit, per tal de garantir els drets lingüístics de tots i totes, sense excepció. El poble de Sant Vicent eixirà guanyant”.
1 COMENTARIO
DEJA UNA RESPUESTA
Que cada uno la hable en su casa, con el vecino o con quien quiera. Pero no nos obliguen a los que venimos de fuera. Y la C. Valenciana está llena de castellanohablantes provenientes de comunidades y regiones cercanas, como Murcia y Albacete, sin contra con los numerosos inmigrantes latinoamericanos, entre los que me encuentro yo y mi descendencia, nacida en Canarias.
En los años 80, cuando llegué a residir en Barcelona, ya empezaban con la «normalització», y nos decían que «catalanes eran los que viven y trabajan en Catalunya». Crasa mentira propangandística. Eran nada mas que los primeros pasos de un nacionalismo excluyente y que más tarde ha derivado en lo que ya sabemos.
Tras diez años de ejercicio del periodismo en Baleares entiendo perfectamente el catalán de esta modalidad, y por ende también el valenciano. Pero una cosa es segura: nunca lo hablaré. Hablo inglés y francés, los escribo también. Pero son lenguas de utilidad y tradición cultural universal, no locales, a pesar de éstas minoritarias ,contienen asimismo los fundamentos de sus respectivas culturas. Eso está muy bien. Pero agregar esta dificultad a los usuarios de la administración y a los de la vía pública es claramente «un abús».