Sergio Agueitos Soriano. Portaveu del Grup Municipal Compromís Sant Joan.

Sant Joan està patint una situació terrible mai viscuda. El nostre poble té un potent sector terciari, però també una important temporalitat. Ho podem observar en la davallada d’altes en la Seguretat Social del mes de març, que va ser del 22,5%, la més alta de la comarca de l’Alacantí (a hores d’ara encara no disposem de dades sobre abril). Aquesta situació d’extrema gravetat necessitava una resposta urgent que des de Compromís vam reclamar només començar la crisi sanitària, puix ja sabíem que es traduiria en una crisi social i econòmica.

És per això que després d’observar la lentitud amb què es desenvolupaven les decisions a l’àmbit local, vam sol·licitar reunions periòdiques per tractar la crisi de la COVID-19 i vam presentar una bateria de propostes en la línia de garantir el benestar de les famílies, la supervivència i transformació del comerç de proximitat, el suport al món de la cultura i la necessària transició ecològica del nostre municipi. Ja en eixe moment parlàvem d'»una estratègia comuna per a transmetre confiança al nostre poble» i avisàvem que «ens hem d’avançar a les problemàtiques que puguen sorgir i l’Ajuntament ha de mostrar-se més útil que mai». Teníem molt clar quin era el camí.

Després de setmanes i d’algun titular que evidenciava disparitat de criteris dins el mateix govern de PSOE-Ciudadanos, vam celebrar que el consistori s’obrira a un acord municipal a finals d’abril. Fou una setmana de reunions i negociacions interessants, on l’ànim general va ser el de trobar punts en comú per tal d’atendre l’emergència social i econòmica. 

Des de Compromís hauríem sigut més ambiciosos quant als plantejaments de reconstrucció, amb una visió clara dels projectes de transformació urbana que calia per a garantir distàncies de seguretat, però també per a atraure més persones als comerços del poble de Sant Joan (remodelacions de carrers, estudis de peatonalització, etc); les inversions per a recuperar patrimoni com l’antic IES Lloixa, el suport a les PIMEs en la seua modernització, el desenvolupament d’estratègies que reviscolen comercialment barris com Canyaret i el poble de Benimagrell o el desplegament de les polítiques mediambientals com un eix vertebral, ja que la contaminació s’ha demostrat un dels factors perjudicials en el desenvolupament de la malaltia del coronavirus. 

Quant a l’economia, cal un repensament especialment seriós. Aquesta crisi ens ha posat davant l’espill i ens ha mostrat les nostres febleses. No podem tirar endavant irreflexivament des de l’encabotament en un model caduc i amb projectes de fa més d’una dècada. Aquesta reconsideració en Sant Joan s’hauria de fer en companyia del teixit productiu santjoaner i de la ciutadania, però també de la Conselleria d’Economia Sostenible, amb Rafa Climent al capdavant i el seu compromís per caminar cap a un model sostenible més democràtic i més just socialment.

En qualsevol dels casos, des del nostre plantejament hem aportat nombroses mesures fiscals, socials, de garantia i impuls en la contractació pública i els plans d’ocupació, mesures econòmiques per a autònoms i PiMEs i un últim punt que fa referència a la necessitat d’impulsar polítiques contra el canvi climàtic. D’inici, aquest document trasllada una resposta molt diferent de la mostrada davant la crisi de 2008, on va imperar la contenció pressupostària i les retallades en un moment de contracció econòmica. En aquest cas, hem apostat per la inversió pública i la reivindicació de l’autonomia municipal, i això curiosament ens ho podem permetre gràcies al gran treball realitzat des de Compromís durant l’anterior legislatura, amb Llorenç Roman com a regidor d’Hisenda. 

Per això no és d’estranyar que la dreta no es trobara massa còmoda amb aquest plantejament i els grups municipals de Ciudadanos i VOX intentaren a última hora imposar una nova baixada de l’IBI (eixe impost que paguen més els que més tenen) i demanaren llevar la referència a les polítiques mediambientals en un intent de rebentar un acord milionari per al poble de Sant Joan. ¿Es pot ser més irresponsable? Certament, no. Aquest acte de deslleialtat absoluta i ego sobredesmesurat que intentava posar els seus interessos de partit per damunt de l’interés comú va ser denunciat per Compromís en el darrer plenari.

En definitiva, el risc que aquest acord siga boicotejat per una part del mateix govern és real. Tanmateix, des de Compromís romandrem atents i monitorarem cada decisió de l’executiu municipal, perquè el que està en joc és la nostra salut i benestar. A més, seguirem plantejant mesures que transcendixen aquest pacte, puix aquesta crisi ha de ser una oportunitat per a enfortir el nostre comerç de proximitat, les nostres relacions interpersonals i la nostra convivència amb l’entorn. Cuidar-nos uns a altres, cuidar la salut, les nostres vides… Les cures mai havien estat al centre del debat públic com ara, si ben és cert que sempre han estat la part més important de la societat, perquè sense elles ni l’economia ni el món funcionarien.