Entrevista Laia García, número tres de la lista de Compromís

-A grandes rasgos podría decirnos ¿quién es Laia García?

El meu nom és Laia Garcia i Giner , tinc 30 anys i em presente com a número  tres de la llista de Compromís pel Campello.

Malgrat d’haver cursat tres anys de Turisme i Administració i Direcció d’Empresa vaig voler canviar el rumb i fer el que realment m’agradava, així és que aquest any ja podré dir que sóc  Mestra d’Educació Primària en la menció de educació especial, i  a dia de hui soc treballadora en atenció al client. 

-¿Qué supone que una lista electoral como la de Compromís pel Campello esté encabezada por tres mujeres?

Doncs decidisc afrontar aquest repte i presentar-me junt amb les meues companyes primer de tot, perquè som les tres unes dones valentes què tenim ganes de treballar pel municipi i per la nostra societat, i seguidament, perquè ja no és el meu primer any de estar en la llista intentant vore de quina manera puc aportar coses per al poble personalment, i cal donar un pas endavant. Ja m’he cansat de la burla constant que patim els joves i no tant joves, de tant de polític sense escrúpols, de la corrupció diària, de l’amiguisme, de l’avarícia… però, sobretot, cansada d’aquesta crisi que ens fa escollir entre l’atur, la precarietat laboral o l’exili, i ens condemna a la precarietat com a forma de vida, a una vida nòmada, sense estabilitat i amb un futur incert.

-¿Cree que está cambiando la situación de la mujer a la hora de ocupar puestos de responsabilidad dentro de los partidos políticos?

Tinc clar què la societat ha canviat molt, les dones som més fortes i empoderades. Formem part d’una llista, però sobretot de ser la representativitat d’un poble  i tindre la responsabilitat d’un col·lectiu.

-¿Por qué decidió asumir el reto de encabezar junto a Adriana y Cristina la candidatura de Compromís Pel Campello?

Perquè formem un gran equip, i no sols amb elles, hi ha moltes persones valentes en aquest projecte. Tot està per fer, però tot és possible. Reactivarem la il.lusió, lluitarem pel que és nostre i per tot allò que ens han furtat.  Sabem que podem canviar-ho. I ho canviarem. És el nostre moment.

-¿Cómo ve la situación actual del municipio de El Campello? ¿Cuál cree que son sus principales necesidades?

Tinc l’idea d’una política de baix cap a dalt, crec en una democràcia realment participativa, on els ciutadans i ciutadanes puguem decidir quin Campello volem i què fer amb els nostres diners. I em rebel·le contra tots aquells que ens estan deixant una poble aturat i sense rumb. Subordinat. Privatitzat. I on s’ha convertit tristament en habitual, vorer xicotets negocis tancats o traspassant-se i famílies demanant ajuda.

Perquè vull decidir si a les nostres festes li podem aportar una millora i siguen properes per a tot habitant del poble; vull concloure on van a destinar-se els nostres diners; vull una biblioteca gran en el que tot aquell que vulga llegir o estudiar tinga el seu espai de silenci i concentració; vull destinar diners per a reactivar el comerç local; vull desenvolupar un bulevard que connecte el carrer Sant Ramón amb el poble; vull poder invertir en un Campello esportiu  i que tinguem unes pistes esportives obertes i per a tots i totes; perquè el poble creix i clara està la necessitat de nous centres educatius al igual de la necessitat de portar més cicles formatius i què els nostres joves no hagen de traslladar-se, i perquè ja està be d’amiguisme i propaganda electoral… Vull decidir, sí, i vull que tu també pugues decidir.

– ¿Por qué cree que Compromís pel Campello es un partido necesario en el gobierno municipal de El Campello?

Reivindiquem una política autèntica, feta per a les persones del carrer, amb els problemes del dia a dia. Som un equip de persones que, tenim com a objectiu principal, lluitar per un present i un futur millor, més feliç i més just per al Campello i per a la seua gent.

Principalment vaig a aportar al partit tota la part que puga de mi i això es vorà reflectit dins de Compromís, perquè sóc una apassionada del meu poble, on he nascut i crescut, cert és què la major part dels meus estudis obligatòris no hi van ser ací, però mai va deixar de ser el meu poble on he après a ser ciutadana. I el que vull per al meu poble és que hi haja igualtat d’oportunitats, més enllà de la procedència social i cultural, vull la llibertat de tindre les oportunitats necessàries per desenvolupar un propi projecte de vida personal i professional , i afavorir la creativitat com a motor cultural, educatiu i econòmic.

Presentar-me a la llista és també un compromís amb la nova política que vindrà, diferent i plenament participativa. Totalment respectuosa i que oferirà oportunitats i confiança en el futur. Més justa i més dinàmica.

Com ja he dit, tenim molt per fer i tot és possible.