El campeller Josep A. Martínez, acaba de tornar de l’Himàlaia, on ha participat de l’expedició liderada pel llegendari muntanyenc Juanito Oiarzabal, en commemoració del vintè aniversari de la gesta d’aquest l’alpinista basc, qui el 2004 va assolir el cim del ‘K2’ (8611 m.), amb el que completava la coronació dels 14 ‘huit-mil’ del Món, sense ajuda d’oxigen.

Ahir, dimecres, en la seva tornada al Campello, el reconegut pilotaire ‘Martines’, encara recuperant-se de la gastroenteritis bacteriana que ha patit durant el viatge, manifestava que qualsevol dificultat resultava insignificant comparada amb la bellesa i grandiositat de l’entorn del qual ha estat envoltat durant les passades dues setmanes.

Una grandiositat impressionant

-“Ni la dura i perillosa escalada per la glacera ‘Baltoro’, plena d’esquerdes i avencs profunds; ni les dolències, com el ‘mal d’altura’ –cefalees, fatiga física i mental- o la gastroenteritis; ni l’austeritat dels menjars, poden contrarestar el gaudi d’una impressionant ascensió, envoltats per imponents pics superiors als 7 mil metres d’alçada i amb els majestuosos huit-mil -K2, Broad peak, Gasherdrum I i Gasherdrum II- del Karakourum pakistanès, destacant a l’horitzó.

És una cosa tan grandiosa, que et produeix unes sensacions inenarrables i només equiparables al naixement d’un fill’, assegura Josep Antoni.

Un cop aconseguit el primer objectiu d’arribar a l’alt denominat ‘Condordia’, a 5200 metres d’alçada, tot just al costat del camp base de la segona muntanya més alta de la Terra, l’acampada va servir per a reposar forces i realitzar un xicotet homenatge al mític i llorejat Juan Oiarzabal Urteaga, en el vintè aniversari (26-07-2004) de la conquesta del cim de l’esmentat ‘K2’, amb què es convertia en el tercer alpinista mundial i primer espanyol, a completar la coronació dels 14 ‘huit-mil’ del Món, sense cap tipus d’ajuda complementària.

Major admiració pels alpinistes d’elit

-‘A l’endemà teníem previst escometre la següent etapa, però la duresa de l’ascensió havia minvat les condicions físiques de molts expedicionaris, entre ells Juanito que als seus 68 anys patia dos edemes pulmonars i les seqüeles d’un covid persistent, i que van desaconsellar seguir el full de ruta. Amb la qual cosa, la meitat se’n tornaren pel camí d’anada, mentre les altres 15 persones, empesos per una inexplicable força interior, vàrem decidir de continuar fins el final programat i travessar el pas del ‘Gondorgoro’ (5800 m.). Fita que no haguéssim aconseguit sense l’ajuda dels portadors pakistanesos que ens van acompanyar durant tota l’aventura.

Després d’aquest fabulós periple ha crescut exponencialment l’admiració pel mític Juanito Oiarzabal i aprecies amb més coneixement de causa les proeses d’aquestes vertaderes ‘bèsties humanes’, que són els alpinistes d’elit’, manifesta el sr. Martínez Asensi.

Tornada sinuosa i perillosa

La tornada en bus a Islamabad, pel la ruta ‘Karakorum high way’ de 450 km. de distància, que uneix Pakistan i la Xina per l’antiga ‘ruta de la seda’, ha resultat una altra experiència única.

-‘La precarietat del vehicle i la sinuositat de la calçada de terra, que transcorre per les vessants del riu Indo, amb barrancs profunds que donen vertigen de mirar i zones amb despreniments de terres, ens han fet passar més moments d’ensurt que durant l’ascensió, però també s’ha de viure i, damunt, tindre la sort de poder-ho contar’, confessa alleujat el nostre expedicionari.

A qui, malgrat els patiments, la vena de pilotari no el va abandonar i abans de tornar va fer llavor de proselitisme regalant una pilota de badana per a puguen practicar els xiquets del poble ‘hushe’, acollits en la fundació creada per Sebastian Álvaro, director de ‘Al filo de lo impossible’ (TVE), arran de la gesta d’Oiarzabal de 2004 i que inclou escola, hospital i agronomia aplicada.

-‘ Ara només necessitem tranquil·litat i bons aliments per recuperar-nos de les penúries de l’escalada i la virulenta gastroenteritis -que va necessitar tractament amb antibiòtics. Però els patiments i les privacions s’obliden i el que sempre preval és el gaudi i la satisfacció d’haver protagonitzat una gesta d’aquesta envergadura”, conclou orgullós Josep Martínez.

FOTOS: JOSEP MARTINES