A aquesta iniciativa també s’han unit el PP i el PSOE

Les plantes i arbres autòctons juguen un paper fonamental en la conservació de la biodiversitat local. La creació d’una zona d’aquest tipus contribuirà a la preservació d’ecosistemes natives i a la restauració de varietats que, per diferents motius, quasi s’han extingit, com ara nespres (Mespilus germanica), seroles (Crataegus azarolus, blanques i vermelles, lledoners (Celtis australis), murtes (Myrtus communis, blanques i negres), palmeres de diferents varietats de dàtils, codonys i codonyetes (Cydonia oblonga), carrasca de bellotes dolces, arboços (Arbutus unedo), caquis (Diospyros kaki), varietats de pomes ja no comercials (valencianes, etc.), figueres de varietats no comercials, gínjols (Ziziphus jujuba), serves o sévies (Sorbus domestica), figues de pala (Opuntia ficus-indica) de la varietat burbank, sense espines; etc. Totes les quals servirien també d’atractors ornitològics d’espècies de pardals amb aquestos gustos mengívols.

Espècies que pràcticament han desaparegut del nostre imaginari col·lectiu tot un ventall fruiter que va ser conegut per alguns de nosaltres quan érem nens i que avui dia és quasi clandestí; o accessible tan sols als qui conserven amb cura els últims exemplars d’arbres o arbustos que durant segles van conformar part de l’univers cultural dels nostres avantpassats.

Fruits que han quedat registrats indeleblement en el record olfactiu i visual dels qui, possiblement, som l’última generació que va conèixer el ritme de les estacions sense deixar-se atordir pels reclams publicitaris dels grans magatzems.

I a aquestes fruites, relegades però entranyables, dedicaríem aquest jardí a una aproximació, ja que no sempre gustativa, sí almenys etnobotànica, és a dir científica i alhora literària, artística, etimològica, culinària, medicinal, toponímica, antroponímica i fins i tot visual.

Un jardí, doncs, també antropològic, sentimental, i didàctic on estudiants i majors puguen trobar-se mitjançats per les plantes, els coneixements i afectes per la comarca i els qui la van construir amb l’esforç de segles. Un jardí amb arbres i plantes autòctones no sols embelleix l’entorn, sinó que també promou la sostenibilitat i la salut de l’ecosistema.