Juliá P. Soler

La ignorància és atrevida, però infectada de mentides és perillosa.

I encara més quan et trobes amb indocumentats que, sense ètica ni principis morals, aprofiten els drets vigents -que neguen a la resta de ciutadans en arribar al poder- i difonen, amb premeditació i traïdoria, les seves delirants falsedats, servint-se d’una llibertat d’expressió que eliminen només entrar a les institucions.

Moment què torna a emergir, amenaçant, el fantasma de Goebbels. Sí, l’ideòleg del nazisme i lloctinent de Hitler. El criminal de guerra autor dels ‘principis’ o ‘manaments’ del III Reich, que resen:

– Una mentida repetida mil vegades acaba convertint-se en veritat.

– Difon una única idea, un únic símbol i converteix l’adversari en enemic.

– Carrega sobre l’adversari les teues errades i delictes.

– Converteix qualsevol anècdota, per menuda que siga, en amenaça greu.

A que sonen… eixos i altres més. I recuperen vigència amenaçadora, però ara en boca dels Trump, Milei, Le Pen i Abascal, de torn. I dels seus acòlits.

I tot això ve a tomb d’unes declaracions difamatòries envers ‘don’ Rafael Altamira, i a propòsit de l’enrenou muntat pels prosèlits d’aquells que van provocar que l’insigne savi alacantí/campeller hagués de morir amargat i sol a Mèxic, en comptes de dignament i amb honors a la seva Pàtria.

Eixos que ara s’han erigit en els seus més ‘fervents admiradors’ i li han organitzat un funeral d’Estat, presentar-se com a ‘paladins’ de ‘l‘altamirisme’, cercant rèdits polítics i intentant amagar que Manuel Fraga, fundador d’Alianza Popular –els altres més ultres només són una escissió- fou ministre del Règim franquista que li va amargar la existència.

Però, per molt que ho intenten encobrir, els esdeveniments mai no podran esborrar-los, encara que estiguen habituats a tergiversar-los i manipular-los. Els fets consten als llibres de text i cròniques de l’època:

El cop d’Estat feixista de 1936 contra el govern legítim de la II República, a don Rafael Altamira i Crevea el va sorprendre a Segovia i, amb molt de dificultats i valent-se de la seva immunitat diplomàtica, pogué fugir a Holanda. Allà va romandre fins que l’ocupació nazi del 44 el va forçar a exiliar-se a Mèxic.

I per moltes vegades que intenten repetir les seves mentides, la Història –amb majúscules- continua pregonant al Món que a ‘don’ Rafael, il·lustre demòcrata antifeixista, els colpistes del bàndol ‘nacional-catòlic’ –militars, eclesiàstics, monàrquics i feixistes- van obligar-lo a convertir-se en fugitiu i exiliat.

Per cert, gràcies a poder escapar, no va acabar com alguns els seus -premeditadament ignorats- compatriotes campellers, cas d’Alfonso Vaello –assassinat- i Ramon Planelles –torturat i empresonat-. O d’altres més coneguts, com García Lorca i Miguel Hernández, personalitats universals de la talla d’Altamira i víctimes mortals –com milers i milers de demòcrates- del Regim falangista de Franco.

La Veritat –també amb majúscules- sempre surarà, per molt que els deixebles ‘nostàlgics’ d’aquells botxins la intenten aniquilar.