JULIÀ P. SOLER

El pilotari Josep Antoni Martínez i Asensi, «Martines», llegenda viva de la pilota valenciana, amb el faixí vermell dels campions a la cintura i després de 40 anys trepitjant els carrers del Món sencer, ha decidit penjar els guants, agraint l’ajuda del Club de Pilota del Campello, dolgut per la manca de suport institucional i sense entendre l’odi de certes entitats i persones envers l’esport, la cultura i la llengua pròpies del nostre País.

–’El meu cos m’ha dit prou, o prendre mal, i ha arribat el moment de fer-li cas’, assegura l’admirat i reconegut a tot arreu com a millor jugador no professional de la història del nostre esport nacional, que el proper novembre farà 56 anys.

Mirant-ho en perspectiva, semblava estar predestinat a ser figura de les ‘llargues’, la modalitat ‘reina’ de l’ancestral joc a ratlles valencià, per residir al carrer Trinitat, on juga les seves partides al Club de Pilota del Campello.

Olímpic i internacional

–’Eixa casualitat i l’entusiasme que desprenien els directius/jugadors com Mauri, Paco Berenguer i Julià, m’inocularen el ‘verí’ per aquest esport, practicat al País Valencià des del segle XIII, que ja mai me’l podré traure de damunt. Tenia 12 anys i aquesta passió per la pilota he procurat mantenir-la i transmetre-la als companys d’equip, però sobre tot als meus alumnes, tant des de l’escola del Club, com de la Federació autonòmica’.

Vehement i ‘cabota’, com s’autodefineix, gràcies a aquest sacrificat i genuí esport autòcton, Josep Antoni fou portador de la torxa olímpica al pas pel Campello i seleccionat per la Federació, amb tan sols 22 anys, per participar en les Olimpíades de Barcelona ’92, compartint canxa amb el més gran de la història, el mític ‘Genovés’; amb qui també coincideix el 1997 a Holanda, en el Campionat Europeu de Pilota a Mà, amb ‘Martines’ com a únic i primer jugador amateur a disputar aquest tipus tornejos internacionals.

Dóna nom al trinquet

Els continus èxits professionals van ser considerats i valorats per les institucions, tant locals, com territorials, concedint-li els premi al millor esportista provincial i campeller, a més de mencions i guardons de la Federació Valenciana i Govern Autonòmic, que culminen l’any 2000 amb la denominació de «Josep A . Martínez «, al trinquet municipal del Campello.

-‘Una instal·lació alçada l’any anterior i aconseguida, tot hi ha que dir-ho, per mediació d’un soci del Club, Gregori, funcionari de la Diputació Provincial, entitat que la va cofinançar amb l’Ajuntament de Campello .Des d’aleshores s’ha anat deteriorant i eixa decadència ha minvat el potencial de l’Escola de pilota del Club, perquè en quan arriben a juvenils, la manca de condicions els impedeix de continuar i els pares els envien a altres esports que sí disposen d’instal·lacions adients.

I és lamentable perquè els xiquets/xiquetes en quan que toquen pilota i mamen els valors del nostre esport també, com a mi, els entra el verí, atès què és un joc esforçat i solidari, on el públic està integrat en la partida i és sobirà a l’hora de decidir una ‘ratlla’ o un ‘quinze’; on es discuteix qualsevol jugada, però on el jugador alça el braç i dóna ‘tantos’ esportivament; on en acabar la contesa, els contrincants recuperen forces i enraonen al voltant d’una taula. La pilota és un altre món. Està definida, des de l’Edat Mitjana, com un ‘Joc de cavallers’, i si la proves, t’enganxa’, assegura el nostre campió.

Palmarès impressionant

Com a «banca» titular de la selecció nacional de pilota a mà, ‘Martines’ ha aconseguit els campionats d’Europa a les edicions 1999, 2001, 2003, 2007 i 2018; i ha estat campió de Món en 1998, 2000, 2002, 2004 i 2017.

En quan a títols de Lliga, en suma ni més ni menys que 13; 9 dels quals aconseguits amb El Campello, 1 amb Parcent i els altres 3 restants amb Sella.

També ha tingut l’honor de penjar a les seves vitrines la ‘I Champions Lligue d’Europe de Jeu de paume «, conquerida el 2011, a Pamplona, ​​capitanejant l’equip del Campello i una segona amb el 2022 amb Sella, com igualment la Copa ‘Circuit’ (antiga ‘La Bolata’); la Copa Generalitat Valenciana i una infinitat de guardons individuals i col·lectius d’àmbit nacional i internacional, entre ells el de ‘Millor saque del Món’, els anys 1998 i 2000.

Al llarg de la seva dilatada carrera s’ha guanyat el dret d’entrar a l’Olimp de la pilota valenciana, en haver completat el cercle virtuós i assolit la totalitat de títols oficials d’aquest l’esport manomanístic.

Retirada i esperança

La retirada només és competitiva, atès que «Martines», continuarà lligat al món pilotari en la seva vessant educativa.

«La pilota m’ho ha donat tot i jo, en lo possible, li ho intentaré tornar, tant a nivell local, dirigint l’Escola de pilota del Campello, com a nivell nacional, transmetent a les futures generacions la meva experiència amb el projecte ‘Pilota a l’escola’, de la Federació Valenciana, al llarg i ample de tot el País’.

La retirada és moment de reflexions i amb la perspectiva del temps hi ha dues coses que no ha estat capaç d’entendre:

-“El menyspreu i escàs suport institucional que te la pilota valenciana, a tots els nivells, local, provincial i autonòmic, sent com és l’únic esport genuïnament valencià. I la segona l’odi de persones i institucions envers l’esport, la llengua i la cultura pròpies del nostre País Valencià.

Malgrat tot, estic il·lusionat i convençut que la pilota valenciana continuarà endavant contra vent i marea, perquè les noves generacions se l’estimen i la senten seva. I a poc, que s’aconsegueixen unes instal·lacions dignes, com han manifestat des de l’Ajuntament, el futur del nostre esport nacional estarà assegurat”, conclou esperançat Josep Antoni Martínez, el millor jugador de pilota valenciana ‘a llargues’ de la historia.