Julià P. Soler
Els inicis del futbol al Campello van emparellats amb l’arribada de la Congregació Salesiana que, el juliol del 1907, s’instal·là a l’antiga finca ‘Musell’, actual Col·legi Salesià, ubicat al Racó de la Sofra.
I allà, a l’esplanada adjacent del centre, els novells seminaristes procedents de Catalunya i el País Basc practicaven el nou esport del ‘balompié’. Activitat que comencen a imitar els joves campellers que assisteixen a l’escola d’alumnes externs, creada el 1914 per la citada ordre religiosa.
Primers equips
Segons testimonis de l’època, a principis dels anys 20 del segle passat, s’habilita un rutinari camp al Pla d’en Sarrió, prop de l’estació del tren, on es disputen els primers partits informals i pel 1922, amb jugadors del Poble i el Carrerlamar, es constitueix el Campello FC, que ornava camisa granat i pantaló negre.
Però és a partir de 1928 que es formalitza la practica organitzada del futbol a la localitat, arran la inauguració d’un Oratori, escoles públiques i un camp d’esports amb porteries fixes incloses, construït pels Salesians a l’actual carrer sant Joan Bosco. Allà es consolida l’esmentat club, popularment conegut com ‘Fecé’, que continua actiu fins el 1938.
D’ençà dels anys quaranta es creen i desapareixen agrupacions vàries, entre les que destaca el primer ‘CD Campello’, fundat el 1942 per José Gomis Lledó, a la tornada de l’exili polític. Formació que intervé amb poc d’èxit en partits i competicions menors, encara que en les seves files destaca el davanter Pepe Carratalà, que acaba jugant a l’Alacant i l’Hèrcules (temporada 51-52), fins que el 1959 l’equip és finançat per la Confraria de Pescadors, vestint samarreta groga i calçó blau, a imitació de la UD Las Palmas, per ser aquesta capital port-base de la flota campellera. Amb alguns jugadors de primera divisió participa a la prestigiosa copa ‘San Pedro’ i té l’honor d’aconseguir el primer títol oficial per al municipi, en guanyar l’acreditat torneig ‘Chacón’, encara que tres anys després el club és dissolt per problemes econòmics.
Renaixença
A mitjans de la dècada del seixanta, José V. Pérez i Julià G. Soler constitueixen ‘l’Atlètic Campello’ -1966- que, amb els colors ‘blau-gualda’ del Pòsit i jugadors de casa, el 1968 guanya el torneig ‘Sureste’. Any en què Antonio Lledó Giner refunda el Club Deportivo, aconseguint el ‘Chacon’ el 1970, en plena etapa de fratricida rivalitat local, finalitzada amb la fusió amistosa d’ambdues formacions, a la qual s’afegeixen integrants del ‘Club Don Bosco’, també campió del ‘Sureste’ eixe mateix 1970, quan comptava a les seves files amb Félix Palomares, qui previ pas per l’Elx, va ser fitxat pel FC Barcelona el 1978..
La nova entitat, sorgida el 1974, conserva el nom de Club Deportivo Campello i adopta l’equipament groc i blau de l’Atlètic, conformant-se un planter de gran potencial, amb els que es decideix l’entrada en competicions federades per primera vegada a la història de l’esport rei local.
Equip federat
I així, el 2 d’agost de 1975, amb Juan Mira Alcaraz com ha president, el Deportivo queda inscrit a la Segona regional de la Federació Murciana, a la que, aleshores pertanyien els equips del sud de la província d’Alacant, No obstant haver de disputar la meitat de partits a Mutxamel, ja que fins a finals de gener de 1976 no s’inaugura el poliesportiu ‘el Barranquet’, el Campello queda campió i passa a primera categoria ja com a integrant de la Federació valenciana.
A la temporada següent, 1977/78, ja ho fa com a equip de Preferent i va alternat aquesta amb Primera regional fins que, el canvi d’ubicació del camp de futbol, del centre del poble al poliesportiu ‘el Vincle’ -temporada 1993/94-, accelera la crisi del CD, que acaba en fallida i l’entitat competint només en categories inferiors.
No va ser fins al 1998, en la seva segona temporada de nou federat, com a ‘Club Esportiu El Campello’, i sota la presidència de Toni Ferrer Brotons, que amb jugadors del planter es bat un rècord d’imbatibilitat en aquesta categoria, amb ple de partits guanyats, així com màxim golejador per equips i individual. La inèrcia guanyadora el catapulta, després d’una impecable temporada 99-2000 a Preferent, estrat que el 2023 passa a denominar-se: ‘Primera Federació Comunitat Valenciana’, categoria en què milita actualment el Deportivo.
Al llarg d’aquest mig segle, l’evolució de l’entitat ha estat exponencial, passant-se d’un equip federat i un altre juvenil, a un total de 31 formacions, incloent-hi conjunts femenins des del 2008, que aglutinen 500 jugadors/res, de totes les edats, ètnies i condicions socials, segons informa Francisco Soler Lafuente, qui el 2002 entra a formar part de la directiva i ocupa la presidència del C.D. El Campello des del 2019.
