Julià P. Soler
Amb els sons de l‘aniversari feliç’ i una estrepitosa ovació, va ser rebut Rafael Galvañ Esplà el passat dissabte dia 2, al Centre Municipal de Majors ‘Salvador Gosàlbez’, de Sant Joan, on familiars i amistats li van tributar un emotiu i multitudinari homenatge, amb motiu del seu centenari.
El Sr. Galvañ, nascut el 26 de juliol de 1925 al Campello i recent recuperat d’un procés viral, no va poder evitar les llàgrimes davant la sorpresa de l’acte i l’assistència d’unes setanta persones que omplien la sala preparada sobre aquest tema i entre les quals destacava la presència de Tomàs del Hierro Gurrutxaga, exregidor de l’Ajuntament de Bilbao, desplaçat ‘ex professo’, per a tan assenyalada efemèride.
Després del dinar de germanor, el degà dels mariners del Campello, que resideix amb la seva filla Pina a la localitat santjoanera, però manté habitatge i empadronament a la vila costanera, es va dirigir als assistents amb verb fàcil i el seu peculiar sentit de l’humor, agraint les manifestacions d’estima rebuts.
Tot seguit es va projectar un vídeo rememorant els passatges més significatius de la seva longeva existència, des de la infància a llauts de badia als motopesquers d’arrossegament, passant per les barques a vela i les condicions extremes de navegació i hàbitat. També es va recordar la faceta d’actor, i que ha estat rodant una segona pel·lícula amb el director campeller Dani Alberola; així com la primera visita, amb gairebé 98 anys, a l’estadi de l’Athletic Club de Bilbao, del qual és fervent seguidor. Sobre aquest particular Rafael Galvañ va anunciar als presents i en particular sr del Hierro, en lliurar-li un llibre de part de la directiva blanc-i-vermella, la seva intenció de tornar a trepitjar san Mames, una vegada complert el centenari.
Entre llàgrimes i mentre rebia multitud de regals i felicitacions, el bo de ‘el capità’ Rafael només tenia frases de gratitud (…)‘No tinc paraules per agrair les mostres d’afecte que em brinden familiars i amics. Mai no podré pagar tot l’afecte que estic rebent, mai!. Sóc la persona més feliç del món”, repetia una vegada i una altra, el venturós homenatjat.
