En matèria de mobilitat no existeixen solucions miraculoses. Només un transport públic funcional, eficient i accessible pot reduir l’ús del vehicle privat, disminuir la contaminació, reduir els temps de desplaçament i alleujar les despeses quotidianes de la ciutadania. Tot allò que no passe per aquesta premissa bàsica no són polítiques públiques, sinó pedaços.

A la comarca de l’Alacantí fa anys que arrosseguem una situació absolutament insostenible que, malgrat tot, s’ha acabat normalitzant. Un servei d’autobusos deficitari, amb connexions insuficients entre municipis, freqüències ridícules i incidències constants és el pa de cada dia per a milers de persones. Aquesta realitat no és fruit de la casualitat, sinó la conseqüència directa d’anys de manca de planificació i d’una gestió basada en contractes d’emergència que només serveixen per a anar apagant focs, sense abordar el problema de fons.

A aquesta deixadesa s’hi suma un envelliment alarmant de la flota: la majoria dels vehicles superen ja els dotze anys de servei, amb tot el que això implica tant per a les condicions laborals de la plantilla com per a la qualitat del servei que rep la ciutadania. En municipis com Mutxamel, la situació és encara més greu, amb l’absència de connexions directes amb nuclis clau com Sant Vicent del Raspeig o el Campello, fet que converteix la mobilitat quotidiana en una carrera d’obstacles.

Aquest panorama es veu agreujat per decisions polítiques que van en la direcció contrària al que necessita la comarca. L’eliminació, per part del Consell del PP de Mazón, del projecte per fer arribar el TRAM a Sant Joan i Mutxamel és un exemple clar de com la improvisació i la falta de visió estratègica condemnen l’Alacantí a continuar desvertebrat. No només es renuncia a una infraestructura clau per a la segona comarca més poblada del País Valencià, sinó que es posa en risc i es tira a la basura una inversió de més de 800.000 euros ja pagats en projectes tècnics, a més d’un cronograma que preveia la seua execució abans de 2027.

La falta d’alternatives reals al vehicle privat té conseqüències directes i mesurables. A l’Alacantí, prop del 70 % dels desplaçaments es fan en cotxe, amb l’impacte que això té en forma de desigualtats socials, pèrdua de temps, estrès, contaminació atmosfèrica i afectacions a la salut. Els mateixos estudis de mobilitat ja identificaven milers de desplaçaments diaris entre Sant Joan, Mutxamel i la ciutat d’Alacant, una demanda que continua existint però que les administracions ignoren.

Des de Compromís per Mutxamel, i en coordinació amb altres àmbits de la comarca, fa temps que advertim que no es tracta d’un problema puntual ni d’un únic municipi. Les reunions comarcals amb el comité d’empresa de La Alcoyana són clares: el servei es troba en risc de col·lapse. Per això defensem mesures estructurals i no pedaços: renovació urgent de la flota, augment real de freqüències, ampliació d’horaris, serveis llançadora, bus a la platja durant tot l’any, connexió directa amb la Universitat i, sobretot, planificació amb criteris de conjunt.

Aquesta necessitat s’ha traduït, any rere any, en declaracions institucionals aprovades per unanimitat als ajuntaments. L’última, el passat mes de juny, a proposta de Compromís per Mutxamel i Unides Podem-EU. No és una ocurrència ni un debat partidista, sinó una demanda sostinguda en el temps que, malauradament, s’ha vist trencada recentment per la falta de voluntat de consens del PSPV-PSOE. I si hi ha alguna cosa clara és que qüestions com el transport públic han de superar les sigles i els interessos partidistes: cal fer un front comú.

La mobilitat no es resol amb vídeos ni amb soroll a les xarxes socials. Es resol amb responsabilitat política, planificació a llarg termini i inversió pública. Sense una Autoritat Metropolitana de Transport que gestione i unifique la xarxa, sense una renovació real de la flota i sense una visió global del territori, qualsevol mesura serà insuficient.

L’Alacantí no necessita més titulars ni gestos buits. Necessita decisions valentes, infraestructures útils i solucions estructurals ja. Perquè sense planificació no hi ha mobilitat, i sense mobilitat no hi ha futur.