Segons dades estadístiques els joves valencians han de destinar més d’un 60% del seu sou per accedir a un lloguer o habitatge per poder viure. Les famílies treballadores, cada vegada més, veuen com el cost fix del lloguer o la hipoteca ofega la seua economia, deixant poc marge per a altres despeses bàsiques i sumint-les en una situació d’inseguretat habitacional permanent. En declaracions del portaveu municipal de Compromís, Joan Ramon Gomis: “Esta situació és conseqüència directa de dècades de polítiques públiques que han renunciat a garantir la funció social de la vivenda en este àmbit, deixant-la sotmesa a l’autoregulació i a una lògica patrimonial. En definitiva, la vivenda ha deixat de ser un instrument de cohesió territorial per convertir-se en un actiu immobilitzat, utilitzat com a reserva de valor o com a inversió puntual”.
La negligència institucional ha permès durant dècades la desclassificació massiva de vivendes de protecció oficial. Segons càlculs independents, al conjunt de l’estat es podria comptar avui amb 5,7 milions de vivendes públiques si no haguera sigut per aquestes polítiques permissives, en canvi només disposa d’un parc inferior al 2% del total. La regidora de Compromís a l’ajuntament de Sant Joan, Velia Planelles, a dit: “al País Valencià la situació es veu empitjorada per la inacció del Govern del PP, que no està utilitzant possibilitats legals com ara el tanteig i retracte. Aquesta eina ha demostrat la seua eficàcia per frenar fons voltor i ampliar el parc públic. També cal que les vivendes públiques tinguen una protecció com a VPO permanent, per a garantir que les inversions públiques no acaben convertint-se en negoci privat i que el parc públic es mantinga estable en el temps. En resum, estem pendent una oportunitat per oferir habitatge assequible i garantir el dret dels veïns i veïnes a quedar-se en els seus municipis”.
Si a aquesta realitat sumem els casos de corrupció política, en la vivenda pública, del partir que governa a la Generalitat i a l’ajuntament d’alacant, la situació social es converteix en explosiva. El govern del Sr. Mazón va canviar el límits per accedir a aquestes vivendes públiques de 44.000 euros a 66.000 euros; es varen crear dobles llistes de demandants de vivenda pública a benefici de càrrecs del PP, o l’adjudicació a persones no empadronades al municipi. Ha continuat manifestant el portaveu municipal, Joan Ramon Gomis: “Tot aquest panorama està deixant a moltes persones i famílies sense poder accedir a un habitatge assequible al seu municipi, forçant-les a una emigració cap a altres municipis, quedar-se en casa dels familiars o compartir amb altres la vivenda. En tots els casos es crea una situació de dificultat per a poder desenvolupar un projecte de vida propi. La situació resultant és molt injusta i requereix d’un canvi profund en les polítiques de vivenda, que implique a totes les administracions”. En quant als casos de corrupció, ha continuat declarant: “Hem d’exigir responsabilitats polítiques als responsables dels departaments i institucions involucrades en l’afer de corrupció destapat a Alacant; i crear mecanismes per tal d’augmentar el control i la fiscalització en les adjudicacions de vivendes públiques. En aquest sentit, nosaltres també proposem la creació d’una comissió de seguiment de les adjudicacions de vivendes al nostre poble.”
