
El Club de Pilota Valenciana del Campello va tributar dissabte un homenatge sorpresa al seu vaixell insígnia, Josep A. Martínez qui, als seus 56 anys, i després de quatre dècades trepitjant els carrers del Món sencer, ha decidit penjar la ‘faixa roja’ de campió, encara que continue lligat a altres facetes del nostre esport nacional.
Sorpresa i incredulitat
Poc s’imaginava el pilotari ‘Martines’, acabada l’assemblea general de la veterana associació esportiva, que aquells festius sons de ‘La manta al coll’, que la dolçaina i el tabalet pregonaven al carrer, eren en honor seu.
L’entrada al local de la nombrosa i diversa comitiva, encapçalada per la seva dona Pilar Giménez, fill Pasqual i germana Fineta, no van fer sinó augmentar-ne la confusió, alhora que l’estranyesa i el desconcert quedaven reflectits en el seu perplex semblant.
-Però, això que és?, va preguntar una i altra vegada en veu alta, no donant crèdit al que estava passant al seu voltant.
La resposta era ben senzilla: un homenatge sorpresa, que el Club, familiars i amics íntims li tributaven a aquesta llegenda viva de la pilota valenciana, després de 40 anys engrandint el nostre ancestral i genuí joc, com va destacar Vicent García Soler, president de l’entitat manomanística, que va realitzar una completa semblança de la seva carrera esportiva, iniciada el 1992 com a jugador de la selecció nacional de pilota a mà, que va ser Esport d’exhibició a les Olimpíades de Barcelona.
Pentacampió del Món
-«Li rendim tribut al jugador del nostre esport autòcton que més títols posés de la història, entorxats que van començar el 1998, amb el primer campionat del Món de Pilota a mà, al qual es van unir els del 2000, 2002, 2004 i 2017. També ha conquerit els campionats d’Europa, en la mateixa modalitat, corresponents a les edicions 1999, 2001, 2003, 2007 i 2018”.
Definit, encertadament, com vehement i ‘cabota’, Josep Antoni inicia el seu historial sent portador de la torxa olímpica al seu pas pel Campello i té en el seu haver ni més ni menys que 13 títols de Lliga, 9 d’ells aconseguits amb El Campello. També ha tingut l’honor de penjar a les seves vitrines 2 trofeus de “Champions Ligue d’Europe de Jeu de paume”, com igualment la Copa ‘Circuit’ (antiga ‘La Bolata’), la Copa Generalitat Valenciana i una infinitat de guardons individuals i col·lectius d’àmbit nacional i internacional, entre ells la imposició, l’any 2000, de ‘Josep A. Martínez Asensi’, al trinquet municipal.
-«Si a això afegim que ha estat ‘Millor servei del Món’, el 1998 i 2000, i designat ‘Millor esportista provincial’, en dues ocasions més, podem assegurar, sens cap de dubte, que el nostre ‘Martines’, menja a la mateixa taula que llegendes de la pilota, com Genovés o Rovellet, perquè la seva trajectòria així ho demostra, va concloure, exultant, Vicent ‘verga’.
Reprimendes familiars
Josep Antoni, que avergonyit confessava la candidesa davant de tot el que s’havia gestat a la seva esquena, amb veu entretallada i visiblement emocionat, va agrair un honor tan inesperat, alhora que evocava els seus inicis, quan imaginava que el passadís de casa era un trinquet i de com sa mare s’encarregava, no gens ‘pacíficament’, de tornar-lo a la crua realitat, cada vegada que trencava algun vidre.
Posteriorment, de la seva presa de contacte amb el carrer i del ‘verí’ que inocula el joc de pilota, poció agredolça que sempre mantindrà a les venes, perquè no hi ha remei que el pugua curar.
També va recordar la voràgine de ficar-se en l’elit de la pilota valenciana, amb el llegendari Genovés al capdavant, i les partides d’exhibició als carrers de Barcelona, quan l’Olimpíada 92, amb només 22 anys. I de com va començar a escalar esglaons en la modalitat ‘reina’, fins a convertir-se en un baluard inexpugnable del joc de ‘llargues’ i ser l’únic pilotari que ha aconseguit la totalitat de títols oficials d’aquest esport manomanístic ancestral.
Ara, als 56 anys, i després de quatre dècades dedicades en cos i ànima a la pilota, ha arribat el moment de passar el testimoni a les noves generacions, de les quals ha estat mestre i tutor, i continuar la seva tasca pedagògica, amb la satisfacció del “deure complert”, va concloure Josep Antoni Martinez i Asensi.
Retirada definitiva
No obstant els dubtes d’alguns veterans, especulant sobre la seva continuació una vegada superat el ‘període de dol’ i ara que el Campello ha tornat a la màxima categoria, la seva dona es va encarregar de dissipar qualsevol incògnita.
-«Fa trenta tres anys que ens vam casar i ja és hora que la família sigua la destinatària del seu temps lliure», va concretar contundent Pilar Giménez.
Una exquisida paella de germanor per al mig centenar de comensals que el van acompanyar al comiat, va posar colofó a una jornada inoblidable per al llegendari ‘Martines’.