El Grup de Danses Salpassa celebra quatre dècades de trajectòria consolidant-se com un referent en la investigació, recuperació i difusió del folklore tradicional valencià, amb El Campello com a epicentre d’un projecte que mira al passat per construir el futur.

Per a entendre què és Salpassa, cal anar més enllà de la imatge habitual d’un grup de danses. El col·lectiu, nascut a mitjan anys vuitanta i constituït oficialment com a associació cultural en maig de 1986, ha teixit al llarg de 40 anys una trajectòria singular dins del panorama del folklore valencià. No sols han pujat als escenaris per mostrar balls tradicionals; han investigat, documentat, restaurat i reinterpretat el llegat cultural d’un territori amb una mirada rigorosa i, alhora, creativa.

Darrere d’aquest projecte es troba una filosofia clara: entendre el folklore com una expressió artística completa, al mateix nivell que la música, la pintura o la literatura. Així ho explica Dani Alberola, director del grup, qui reivindica la necessitat de dignificar un patrimoni que durant molts anys ha estat infravalorat per les directrius oficials.

Un origen amb vocació de canvi

La creació de Salpassa no va ser casual. Va respondre a una necessitat concreta: trencar amb les visions rígides i estandarditzades del folklore que predominaven en aquell moment. A diferència d’altres grups de danses, el col·lectiu va apostar des del principi per una aproximació basada en la investigació de camp i en el contacte directe amb les persones majors, autèntiques dipositàries de la tradició.

Aquesta metodologia els va permetre recuperar no sols coreografies, sinó també maneres d’entendre el ball i la música. “El ball no era rígid ni tancat, era lliure, cada parella feia els seus moviments”, recorda Alberola. Aquesta idea va marcar un abans i un després en la manera de representar les danses tradicionals.

Paral·lelament, Salpassa va incorporar estudis rigorosos sobre indumentària tradicional, basats en protocols notarials i en el treball d’indumentaristes i etnomusicòlegs destacats dels anys 80. Tot plegat els situava dins d’un moviment renovador del folklore valencià, amb figures com Fermín Pardo, Vicent Ferrandiz o el grup Alimara com a referents.

Investigació i patrimoni: una tasca constant

Una de les grans fortaleses de Salpassa ha estat la seua capacitat per combinar l’escena amb la investigació. El grup ha desenvolupat nombrosos treballs de camp per documentar tant el patrimoni material com l’immaterial.

En el primer cas, han estudiat oficis, objectes i construccions que defineixen la identitat dels pobles. En el segon, han aprofundit en elements més intangibles: cançons, músiques, costums i formes de vida que han anat desapareixent amb el pas del temps.

Especial rellevància tenen els estudis sobre el ball i la música en contextos festius, espais de convivència on la comunitat es reunia per celebrar. També han investigat l’arquitectura popular, ampliant així el seu camp d’acció més enllà de les danses.

De l’escenari a l’audiovisual

Si bé les actuacions de ball han estat la cara més visible del grup, Salpassa ha sabut evolucionar amb el temps. Des del seu primer espectacle en 1997, el col·lectiu ha apostat per formats escènics més elaborats i, en els últims anys, ha fet un salt cap al llenguatge audiovisual.

Entre els seus projectes destaquen un curtmetratge rodat en 35 mm, tres documentals i diverses produccions que combinen investigació i creació artística. “Veus”, per exemple, és un homenatge a l’etnomusicòleg Fermín Pardo, figura clau per entendre la trajectòria del grup.

Ara, coincidint amb el 40é aniversari, Salpassa presenta “Girigall”, una proposta diferent: una pel·lícula de ficció que posa en valor el patrimoni arqueològic de la Illeta dels Banyets. El projecte, desenvolupat amb la col·laboració institucional, combina entrevistes a persones majors amb una narrativa fresca i accessible per al gran públic.

Un projecte col·lectiu

Amb 41 socis en l’actualitat, Salpassa és molt més que una associació local. Tot i tindre la seu a El Campello, el grup està format per persones de diverses poblacions com Sant Joan, Mutxamel, Alacant o la Vila Joiosa. Aquesta diversitat ha enriquit el projecte i li ha donat una projecció que va més enllà de l’àmbit municipal.

A més, al llarg dels anys han establit col·laboracions estables amb altres col·lectius, com el So dels Barrejats —amb qui porten més de 25 anys treballant conjuntament— o la colla Larraix, habitual en les danses del 9 d’octubre.

“Salpassa no s’entendria sense tota la gent que ha passat pel projecte”, afirma Alberola. Aquesta obertura ha sigut, segons ell, una de les claus de la seua longevitat.

El repte del relleu generacional

Malgrat la consolidació del projecte, no tot són bones notícies. El gran repte de Salpassa, compartit per molts col·lectius de folklore, és la falta de relleu generacional.

“La gent jove no s’implica com abans”, reconeix el director. A diferència d’altres àmbits culturals com les bandes de música, el folklore no compta amb una base sòlida de formació que garantisca la continuïtat.

A això s’afegeix l’exigència que suposa formar part d’una entitat d’aquest tipus: temps, compromís i, en molts casos, una inversió econòmica en indumentària i activitats. Tot plegat dificulta la incorporació de noves generacions.

Un pont entre passat i futur

Al llarg de quatre dècades, Salpassa ha construït una identitat pròpia basada en l’equilibri entre tradició i innovació. El grup ha sabut ser rigorós en la recuperació del passat, però també valent a l’hora d’experimentar amb nous formats i llenguatges.

Aquesta dualitat es reflecteix en tots els seus projectes: des de les danses populars fins als audiovisuals, passant pel disseny dels cartells o la posada en escena dels espectacles.

Un aniversari ple d’activitats

El 40é aniversari de Salpassa arriba carregat de propostes. Entre les més destacades, una exposició gràfica que recorre la història del col·lectiu a través dels seus cartells, considerada la columna vertebral del seu projecte cultural. La mostra s’inaugurarà el 7 de maig a la Casa de Cultura d’El Campello.

El 16 de maig serà el torn de la presentació de “Girigall”, mentre que el 23 de maig es celebrarà el bateig de dos nous gegants, amb activitats al carrer i tallers de dansa tradicional.

Les celebracions continuaran al llarg de tot l’any, amb especial protagonisme de les danses del 9 d’octubre i unes jornades de folklore previstes per al mes de desembre.

Mirant cap al futur

Amb 40 anys d’història a les esquenes, Salpassa afronta el futur amb il·lusió, però també amb incertesa. El desig és clar: continuar treballant en la mateixa línia i, sobretot, aconseguir que noves generacions agafen el relleu.

“Seria ideal que el projecte continuara amb les bases que té actualment”, conclou Alberola.

Mentrestant, el grup segueix fent allò que millor sap: recuperar la memòria col·lectiva, transformar-la en art i compartir-la amb el públic. Perquè, en definitiva, Salpassa no és només un grup de danses; és un pont viu entre allò que vam ser i allò que encara podem arribar a ser.