El secretari de la Confraria de Pescadors del Campello, José Antonio Soler Lafuente, deixa el càrrec per jubilació, després de completar més de 48 anys de serveis a l’entitat marinera, de la qual també era licitador del peix a la subhasta vespertina que es realitza diàriament a la Llotja campellera.
El febrer de 1976 es va incorporar, com a administratiu a aquesta entitat, ja immersa en ple declivi, encara que en aquelles dates la Confraria comptava amb un bon nombre d’embarcacions d’arrossegament i congeladors (28 unitats), a més d’altres d’arts menors.
“Ha estat mig segle ple de vivències; unes bones i altres no tant, que de tot n’hi ha hagut. Entre les positives destacaria la construcció del moll; l’edifici de la llotja, amb les oficines de la Confraria i la subhasta, única a Espanya, on el públic licita directament el preu del peix acabat de capturar. Les negatives estan oblidades, encara que al tram final del segle passat i principi del XXI, la institució va passar per episodis delicats, que van generar titulars als mitjans de comunicació i van fer un flac favor a l’entitat i al gremi de pescadors”, recorda Soler Lafuente.
Recordem que el 1993, amb quasi un segle de retard, es construeix l’anhelat port pesquer, que havia de ser el reactivador del sector, però les esperances dipositades en el projecte aviat es van veure frustrades per les seves reduïdes dimensions i escàs calat, que impossibilitava l’atracament de vaixells d’arrossegament.
“Inconvenients als quals s’ha afegit la manca de relleu generacional, propiciat per la duresa de la professió i el sistema salarial basat en la part; és a dir, supeditat al muntant dels guanys, ja que en els mesos de menor activitat es cobra un salari base que, tenint en compte el sacrificat de la feina i el primerenc horari del treball, és un ofici molt poc atractiu per a les noves generacions, amb la qual cosa és molt complicat trobar tripulacions”, manifesta José Antonio, que el 1998 va succeir en el càrrec el seu pare, Gregorio Soler Galvañ, el qual havia ingressat a l’antic Pòsit el 1942.
Així doncs, conclou la saga Soler, protagonistes de vuit dècades de la història marinera del Campello, en què han transitat per èpoques d’esplendor i han hagut de patir el declivi i la involució d’un Pòsit Pescador que als anys vint del segle passat comptava amb més de 200 embarcacions -segona flota del Mediterrani hispà- que donaven treball a un miler de tripulants i abastien les altres indústries afins –filats, drassanes i ultramarins-, transformades amb el pas del temps en hostaleria i serveis de vacances.
«I conseqüència de tot això ens trobem que, actualment, la centenària entitat marinera tan sols disposa de 5 embarcacions de tresmall i palangre, insuficients per equilibrar els pressupostos. Tot i això, amb l’esforç d’armadors, treballadors i càrrecs, sumats a les subvencions de l’Ajuntament i la Generalitat -concedides a la singularitat de la subhasta de peix-, tenim total confiança en que la Confraria, amb les limitacions pròpies dels nous temps, continuï sent en el futur, com ho va ser en el passat, un símbol distintiu del patrimoni històric del Campello’, conclou esperançat José A. Soler.
