
El fet que al Campello s’haja llevat la senyera del poble de la Torre de la illeta dels banyets, és la creació artificial d’una guerra de banderes d’una part de la política d’idees antiquades ja prou suades.
El lloc on estava hissada l’insígnia municipal, no va ser triada de manera provocadora. Era i és un lloc que representa la vida i fets singulars que van marcar èpoques i elements especials en la vida del poble.
La torre guaita, creada para la salvaguarda i defensa dels habitants d’aquestes terres i de tota la costa va romandre inacabada o sense manteniment per la incompetència i desídia dels governants d’aquella època del segle XVI i va ser el municipi a finals del segle XX que va finalitzar l’obra, que no reconstruir. La bellesa és subjectiva i permet llibertats d’opinions sobre com era i ha de ser el monument.
Des d’ella es vigila un dels tres emporis existents a la península Ibèrica on es volia cometre la aberració urbanística més grand, no tan sols al Campello sinó a la Costa de la Mediterrània, torres d’apartaments de més de quinze pisos d’alçades damunt d’un jaciment arqueològic i que gràcies a uns campellers i campelleres i en especial a una persona que gastava les seues energies per a explicar i convéncer sobre la barbàrie que es faria, és va salvar allò que és hui, lloc arqueològic protegit i més tard una altra urbanitzadora volia que la Torre fora un pati de la seua construcció i també va ser guanyat per als veïns.
La senyera del poble és un homenatge a la fermesa i els esforços dels ciutadans que van fer possible salvar espais emblemàtics del Campello (no solament a la illeta també per tot el terme tant físic com immaterials) que hui en dia podem gaudir tots amb una ensenya identificativa.
Tanmateix, era un homenatge al senyor d’aquestes terres el rei Jaume I conqueridor, que igual com a la ciutat de Perpinyà mai es va abaixar la senyera del rei, de la torre que està a uns quilòmetres de la ciutat de naixement de Jaume I, la del Campello a uns quants quilòmetres del lloc de la mort del rei també estaria la senyera. Es un bon recordatori sobretot en aquestes terres de batalles del sud i encara més el Campello territori on era la Frontera entre els regnes més potents de la península.
La senyera està després de la llei de banderes estatals sense cap reclamació.
Es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics on estaven presents totes les ideologies que ara també són representades. Sense cap imposició en total armoria per a representar el poble.
El desconeixement de la història fa que oblidem els sentiments i les realitats.
El Campello es va constituir per unes reclamacions justes, van ser maltractats però, la seua perseverança va permetre ser el que és, totes les identitats del poble són exemples d’això, ensenyes, història, llengua, tradicions, el fan diferent i diferenciador a qualsevol altre poble.
La responsabilitat de la situació actual de menysprear la identitat social no és tan sols culpa dels actuals governants és de tots els representants que van passar des de finals del segle XX fins ara. No va haver-hi preocupació d’ensenyar la riquesa local.
Els campellers han de conéixer la seua història i els que venen de fora han de saber on són i perquè som d’aquesta manera.
La senyera del poble ha de tornar. Sí.
Per a continuar homenatjant a tots els que a poc a poc van construir i construeixen el Campello.