JULIÀ P. SOLER
En una data tan assenyalada com la del cap d’any, el forner Inocencio López González, després de mig segle elaborant pa casolà, conclou la seva tasca al forn més antic del Campello, el ‘Perez Guasch’, en funcionament des de finals del segle XIX.
Per aquest motiu, l’associació ‘Sant Josep’, que des de fa vint-i-cinc anys celebra actes festius infantils en commemoració del ‘sant home’, li va organitzar un merescut homenatge, amb placa ceràmica recordatòria inclosa, per la seva col·laboració desinteressada a la ‘bunyolada’ que aquesta agrupació ofereix, de forma gratuïta, cada 19 de març. Reconeixement que van fer extensiu a les propietàries del comerç, les germanes Jerónima, de 91 anys, i Antonia Pérez, nebot Rafa i la mare d’aquest, Concha Blasco.
Xaramita i esmorzaret
L’entranyable acte, amenitzat per la xaramita i el tabalet de ‘Larraix’, es va dur a terme l’últim matí de l’any al carrer Elcano, cantonada a Santa Teresa 17, on s’ubica el conegut popularment forn ‘d’Agostí’ i va comptar amb la presència de mig centenar de persones, que van acudir per mostrar la seva estima a l’acreditat en el seu últim dia de treball i, com a premi, van degustar l’esmorzaret preparat per a l’ocasió.
El protagonista, visiblement emocionat, va agrair les mostres d’afecte de parroquians i familiars, mentre recordava que, a mitjans dels seixanta, amb tan sols 5 anys, juntament amb els seus pares i germans, van arribar a la nostra localitat procedents de Gor (Granada), però emfatitzant que se senten integrats i totalment campellers, alhora que rememorava la seva incorporació a l’ofici el 1975, atesa la seva ‘incompatibilitat’ amb els estudis que cursava al col·legi Salesià.
Pastat diàriament
-«En aquella època la regentaven, en tercera generació, els germans Pérez Guasch. Maties, qui fou el meu mestre forner, Jerònima, que portava el despatx de pa i, juntament amb Antònia, confeccionava la brioixeria; i Bartolo, encarregat del repartiment domiciliari. I des del meu ingrés, la manera de treballar ha variat poc al llarg de tots aquests anys, ja que se segueix pastant diàriament, amb el llevat -massa mare- deixat del dia anterior, del qual, al seu torn, es guarda una porció per a la jornada següent; i així successivament”, manifesta Inocencio.
Amb el nou mil·lenni es va substituir un dels dos forns tradicionals de llenya i plataforma giratòria, per un altre elèctric d’armari, per a entrepans i pans petits. La resta de producció es cou a la ‘tafona’ principal, a la qual, a causa de l’increment de veïnat forà, poc habituat a la seva ‘bucòlica’ olor, els titulars van decidir, el 2021, canviar els troncs llenyosos per l’energia elèctrica (…)’’sense que això afecte la qualitat del pa, com tampoc la resta de productes que sempre han caracteritzat aquesta casa, com són les coques salades, de molletes i de fregit; així com els exquisits rollets morenets i d’anís; mantegadetes, tonyes i les mones de Pasqua’, assegura amb satisfacció el jubilat, que apunta que la meitat de la producció es ven a la botiga i la resta va destinada als bars i restaurants (…)‘encara que aquesta proporció es desequilibra a l’estiu, quan els establiments consumeixen tres quartes parts del gènere elaborat’.
Activa des del segle XIX
La històrica fleca, en actiu des de finals del segle XIX, no obstant la seva secularitat, és la núm. 2 de l’antiga pedania del Campello (depenent d’Alacant fins a l’abril de 1901), ja que la primera era el forn de Rosa/Jaume, que s’emplaçava al carrer Pal i es va tancar a principis dels setanta, segons recorda el centenari Rafel ‘felip’ (Galvañ Esplà) i ratifica J. Ramón Carrillo, amo del conegut i extint forn del mateix nom, situat al carrer Major.
El de ‘Pérez Guasch’, ubicat a l’artèria primigènia de la localitat -el ‘camí vell de la Vila’– on també es localitzaven dos establiments més desapareguts –‘Hilario‘ i l’esmentat ‘Carrillo’-, i situat a escassos cent metres de la plaça de l’Església, data de mitjans de 1880 quan Rosa Baeza Claver, va iniciar l’activitat pastadora que, el 1923, va vendre a Matías Pérez Cano i Jerónima Iborra, matrimoni que procedia de la Nucia, segons manifesta la seva neta Antonia Pérez Guasch. Un dels fills, Agustí, va continuar el negoci, mentre un altre, Miquel Pérez Iborra, muntava una fleca al Carrelamar -Passeig Marítim- , també activa actualment.
Assegurada la continuació
El 1973 es fa càrrec de l’empresa la tercera generació i, després de la jubilació, el 1999, de Jerónima Pérez, són els empleats Inocencio López i Ramón Sola, juntament amb el nebot Rafael Pérez, els quals es fan càrrec de continuar la tasca empresa fa cent quaranta anys, però que, després d’un segle de serveis per part de la nissaga Pérez, semblava destinada a extingir-se.
-«Fins fa un parell de setmanes tot indicava que es clausuraria la centenària activitat, assegurava el Sr. López González, conseqüència de la manca de relleu generacional, causada per les condicions tan especials de la nostra professió. A les noves generacions no els atrau una feina que comença a les 2 de la matinada i, a sobre, no ofereix una compensació econòmica suficient per sacrificar el seu lleure. La falta de personal especialitzat en aquests treballs artesanals aboca que, en un futur no gaire llunyà, desapareguen els forns tradicionals i el pa casolà, acabat de fer i gustós, deixarà pas a les panificadores industrials, elaborades amb productes processats peribles i insípids”, conclou, pessimista, Ino López.
Afortunadament, el tradicional forneix de pa continuarà, esperem que durant molt de temps, a partir d’ara en mans d’una nova empresa provinent del veí Benimagrell.
FOTOS: J.P. SOLER
1.- Publicitat de 1952
2.- Inocencio en plena acció
ALFONSO VAELLO
3.- Maties Pérez, finals anys 60
4.- Homenatjats i assistents
