A pocs dies de que començen les festes de Moros y Cristianos de El Campello parlem amb Juanfran Gomis, capitan moro

¿Quina és la sensació de ser càrrec en les festes?

Naturalment, si ho mirem des del prisma fester, és un dels càrrecs més importants de la Festa. La sensació que vam viure en la Presentació de Capitanies va ser increïble. És difícil explicar amb paraules tot el que es sent en un moment així.

I, sincerament, crec que el millor encara està per arribar. Ens queden molts moments per viure, compartir i gaudir, i els viurem amb la màxima intensitat. Estic segur que cadascun d’ells quedarà per sempre en el record.

Cuéntanos tu historia festera

Vaig començar amb només 5 anys, allà per l’any 81, en Non Bebec. El meu primer desfile va ser amb mon tio Paco i ma tia Tere i, quan ara mire les fotos, la veritat és que sembla més que anàvem a fer una retreta que una Entrada Mora. Les festes han evolucionat molt des d’aquella època, i nosaltres també hem anat creixent amb elles.

Per circumstàncies laborals vaig haver d’estar un temps un poc apartat de la Festa, però quan vaig tornar vaig entrar en Marrocs, on vaig viure molt bons moments i vaig conéixer i compartir Festa amb gent que estime molt.

I ara, com ja sabeu, estic en Ain Karim. Poder ostentar aquest càrrec és un orgull i una responsabilitat molt gran. Esperem estar a l’altura dels qui ens han precedit, continuar fent gran la comparsa i, sobretot, deixar el nom d’Ain Karim on es mereix.

¿Què et va portar a dir que sí al càrrec?

Realment, vaig ser jo qui va buscar el sí.

Des de ben xicotet, quan veia els meus tios i, més tard, mon tio el Xirlot, em quedava bocabadat. Sempre he tingut dins de mi la il·lusió de ser capità algun dia.

I el moment decisiu va arribar quan li vaig preguntar a la meua dona: «Imma, vols ser capitana amb mi?».

I ara ací estem. Però tant… no cal que vos conte quina va ser la resposta que vaig obtindre.

¿Quin és el moment de la Festa que esperes amb major expectació?

Sent franc, l’Entrada del dia 12.

Crec que serà un d’eixos moments en què tots estarem en un núvol, envoltats d’esquadres, filà especial, músics i un llarg etcètera, i amb un boato que, a nivell personal, crec que no deixarà indiferent ningú.

Però més enllà de l’espectacle, crec que el més bonic serà poder viure eixe moment amb tota la gent que ens acompanya i que ha fet possible arribar fins ací.

¿Què milloraries de les festes?

És una pregunta complicada, perquè cadascú té una visió diferent de la Festa i els criteris són molt particulars.

A nivell personal, crec que seria ideal que el cap de setmana s’unificara en una única Entrada, una part al matí i una altra per la vesprada. Pense que això permetria concentrar més les forces, els boatos i les col·laboracions i, probablement, faria que el desfile fora encara més espectacular.

Però, com he dit, és simplement la meua visió personal. La Festa és de tots i cadascú la viu i la sent d’una manera diferent.

¿Què és el que més i el que menys t’agrada de les festes?

El que més m’agrada, si he de quedar-me amb una cosa, és la germanor.

La Festa aconsegueix que, durant uns dies, la gent estiga més unida com a poble. Fa que es respire Festa en cada racó i que, mai millor dit, tot el poble faça pinya.

Per a mi, la Festa de Moros i Cristians ha de ser precisament això: una eina per unir-nos, per fer bloc i per fer poble.

Al cap i a la fi, són quatre dies, però quatre dies en què la cordialitat, el respecte i la germanor sempre han d’estar presents.

I el que menys m’agrada és haver d’esperar tot un any per poder tornar a desfilar amb el tratge oficial.

Però, sincerament, quan arriben eixos dies… te n’adones que l’espera ha valgut la pena.

Un desig per a aquestes festes

Que les gaudiu, que les disfruteu i que les viviu amb tota la intensitat.

I, sobretot, que faça bon oratge! Que una miqueta menys de calor tampoc passaria res.

Bones festes a tots i… a gaudir de la Festa!