JULIÀ P. SOLER
Amb un entaulat replet de representació femenina, la Plataforma Violeta, va retre un emotiu i multitudinari homenatge a les dones ‘xarcieres i arremendaores’ del Campello, la vesprada/nit de divendres al saló d’actes del Centre social ‘el Barranquet’, que quasi completava l’aforament.
Mentre Conxi Terol feia de mestra –mai millor dit- de cerimònies, la professora Mirella Garcia, dissertava sobre el paper de les dones al llarg de la història pesquera de la nostra localitat: des d’anar a peu a ‘baratar’ peix amb el cove al cap, als pobles de la contornada -Sant Joan i Mutxamel-, principalment; a fer xàrcia i ‘arremendar’ els arts de pesca, com una particular manera de contribuir a l’economia familiar.
Dones que, a més, havien de bregar, d’allò més, per tenir cura dels vells, de portar avant la família i realitzar els treballs de la llar, en un temps sense electrodomèstics ni guarderies que els facilitaren la feina. Tasques molt importants, però que sovint han quedat en segon pla davant l’èpica masculina, per la cruesa i els perills de la navegació en alta mar.
La nodrida representació de xarcieres, Rosa Alavés, Vicentina Lledó, Paquita Sánchez, Eva i Cristina Marco, Carmen Parra, junt amb l’unic representant masculí, Jesús Esteve, han relatat les seves experiències en la confecció dels ormejos de pesca, en distintes generacions, així com les vivències laborals de joventut amb diversos armadors, alguns pocs predisposats a remunerar la seva activitat (…) ‘ja és prou que eixireu d’aquí amb un ofici aprés’, els deien sense cap de mirament.
També han despertat enorme admiració entre el nombrós públic assistent, les intervencions plenes de mestria i humor de les ‘veteranes’ de la tribuna, Paca ‘mílio’ (Lledó Vaello-1934-) i la centenària Leonor Gomis (1924), ‘l’alcaldessa’, que han referit passatges de la seva quotidianitat, des de les necessitats de la postguerra a l’opulència de mitjans dels anys cinquanta en endavant.
Per la seva banda, l’associació ‘Dones xarcieres de la Vila’, ha cooperat en la posada en escena de l’acte amb una exposició artesana, en que han col·laborat Maria Antonia Gomis, Mamem i Juani, de la Plataforma Violeta.
Dones totes, a la fi, que van contribuir a fer del Campello ‘La terra de les barques, de les sàcies i els llaüts’, com diu la popular cançoneta i, cent anys després, les seves descendents lamenten que el municipi no dispose d’un museu marítim on gaudir de ‘barques, sàrcies i llaüts’, que recorden a les noves generacions l’ignorat passat gloriós d’un poble que, un segle enllà (1920-30), es disposava de la flota pesquera de fusta més important de la Mediterrània hispana.
