La farmàcia Cano commemora el seu 60 aniversari

JULIÀ G.SOLER

El primer servei de farmàcia del nou municipi del Campello -constituït el 1901- es va establir el 1917 i era deficitari, encara que continuava actiu gràcies a la subvenció municipal. Actualment, de la dotzena que en funcionen, la farmàcia Cano, la més antiga, commemora el seu 60è aniversari.

En aquells principis del segle XX, l’escassa població i la feblesa econòmica de la localitat feien gairebé viable la iniciativa, fins a l’extrem de fer perillar-ne la continuïtat, segons relata Gerardo Muñoz al seu llibre “El Campello: 120 anys de municipi, mil·lennis d’història” (Ajuntament del Campello. 2021).

Al respecte, el desembre de 1923 el farmacèutic titular, Ricardo Gil García, presenta a l’Ajuntament carta de dimissió, argüint que (…) “el sostenimiento económico municipal para mantener el establimento era insuficiente”. Davant aquest ultimàtum, la Corporació acorda augmentar la dotació de 600 a 1.000 ptes. anuals, amb l’obligació de residir a la població, almenys, dos anys més.

Inspector farmacèutic municipal

No obstant això, la pròrroga del llicenciat Gil es dilata fins a 1928, en què la vacant és ocupada per Adolfo Climent Brotons. Natural de la veïna Busot, don Adolfo “el boticari”, com se’l coneixia popularment, es va instal·lar al nº 1 de la Plaça de Canalejas, mitgera amb el carrer sant Teresa i el 24 de febrer de 1929 va ser nomenat oficialment “Inspector farmacèutic municipal” del Campello i d’Aigües.

El seu fill Jorge Martos, que també va regentar ‘la botica’, recorda l’escassetat de medicaments, en particular els anys de postguerra, quan s’abastien de la seva pròpia farmacopea per elaborar tota mena de pocions i beuratges, entre ells els populars ‘sellos’ (càpsules d’oblia amb medicació al seu interior). Injectables, sedants, tintures, bàlsams i cremes, completaven les demandes, algunes amb prescripció mèdica i altres derivades de remeis tradicionals; a més de les habituals analítiques clíniques.

L’obertura, el 1953, del carrer del Metro, que enllaçava la carretera general amb la plaça de Canalejas, va forçar el trasllat del negoci als baixos de l’edifici núm. 3 del carrer Major, on van romandre una dècada i del qual es conserva un llibre de comptes amb deutes de clients que al seu dia no havien pogut (o ‘oblidat’) pagar els dèbits.

Matrimoni de llicenciats successors

Després de retirar-se el senyor Adolfo i quedar disponible la destinació, el juliol de 1963 adquireixen la concessió els llicenciats José Cano Company i la seva dona María José Arribi López que, davant la precarietat del local, decideixen instal·lar-se en un immoble situat entre l’església parroquial i el carrer Trinitat (al costat de l’actual Biblioteca municipal).

Paral·lelament, el 1965, en virtut del títol d’Inspectora de Sanitat i Salut Pública que acredita María José, obren una nova farmàcia al c/ Sant Bartomeu (Barri de Pescadors), per tal de donar millor i més proper servei al veïnat de la platja i a un turisme emergent que ja s’anava massificant.

Per la seva banda, l’establiment principal manté la seva ubicació fins al 1978 que, per qüestions familiars i comercials, decideixen traslladar-se a un edifici de la seva propietat al núm. 43 de l’av. Doctor Fléming, ja convertida en la principal artèria d’enllaç entre les parts alta (el Poble) i baixa (Carrelamar) del municipi, on continuen a hores d’ara.

Adaptació complicada

La sra. Arribi López, natural de Cedeira (A Corunya), rememora la seva arribada a la nostra localitat a principis dels anys seixanta i l’impacte viscut (…) “amb dos nuclis de població distants i mig enfrontats; carrers de terra; sense aigua corrent a les cases; amb una altra llengua -que ara domino- i, el més insòlit, no plovia gairebé mai. Però de mica en mica me’n vaig anar adaptant a la seva peculiar idiosincràsia, ajudada pel meu marit que era de La Nucia i valencià parlant, encara que habituar-me a l’aridesa de l’orografia i els períodes de sequera em va costar una mica més”.

Al laboratori de la nova seu, no obstant existir ja un centre farmacèutic a Alacant, s’amplia l’elaboració de fórmules magistrals i, a partir del 1966, amb el subministrament públic d’aigua, es fan anàlisis diàries de la potabilitat, a més de l’estat sanitari de les aigües marines i els aljubs particulars. Segons la normativa, també era la responsable de fer cursos de manipulació d’aliments i emetre les autoritzacions pertinents.

Sobre això puntualitza que (…) “sempre vénen persones en demanda de consulta, però quede molt clar que la nostra funció ha estat i és de consell i assessorament. En cap cas no es diagnostica ni es recepta, que és potestat exclusiva dels metges”, emfatitza María José, amb l’assentiment de la seva successora Míriam Cano Arribi.

Nova generació, mateixes il·lusions

A la mort del respectat Pepe Cano Company, el 2015, que durant tres dècades s’havia encarregat de les guàrdies nocturnes, es va sumar la jubilació de la sra. Arribi, de manera que tres anys després decideixen traspassar la farmàcia ‘de baix’, alhora que s’instal·la una ortopèdia a l’establiment originari i es produeix el relleu generacional, agafant el testimoni la seva filla Míriam, doblement llicenciada com els seus germans Juan y Pablo .

El pas dels anys ha suposat un canvi quant a la modernització estètica, ampliació de serveis i empleats especialitzats, encara que mantenint aquest grau familiaritat i proximitat que la singularitzen (…) “i fins i tot amb més il·lusió i afany de servei, si és possible, que quan van iniciar els meus pares el projecte”.

En el seu seixantè aniversari i, no obstant el municipi disposar d’11 establiments del ram, quan la gent es refereix a la “farmàcia”, està al·ludint a la de Cano, que sis dècades després continua comptant amb la fidelitat de la clientela “de tota la vida”.