El poble de Sant Joan d’Alacant s’ha adonat que, a poc a poc i inexorablement, l’Ajuntament ha anat pegant tombs amb el govern del PP, sense rumb clar i sense voler mirar la brúixola. Així, el govern de Santiago Román ha desaprofitat cada oportunitat perquè Sant Joan exercira el lideratge econòmic, social, cultural i en qualitat de vida dins la comarca. El País Valencià i la nostra comarca han canviat a un ritme vertiginós en les darreres dècades, però Sant Joan i el seu Ajuntament sovint es queden mirant cap a una altra banda, impassibles i indiferents, incapaços d’adaptar-se als reptes d’un món canviant que no espera.
Quan els qui governen pensen més en ells que en el poble, els santjoaners acaben pagant el preu. Així ha passat amb el PP i el PSOE, que amb personalismes i mancances han convertit la política en un exercici opac i poc democràtic. L’exemple més clar és l’actual alcalde, Santiago Román, que s’ha saltat els procediments més bàsics i ha deixat Sant Joan tres anys sencers sense pressupostos, sense projecte i sense horitzó de futur.
Un ajuntament no pot renunciar a marcar-se un rumb amb un projecte clar, perquè la gestió del patrimoni públic és clau. Conservar-lo és, al capdavall, assegurar recursos per afrontar els reptes que vindran, com faria qualsevol família amb els seus estalvis. El govern del PP, en canvi, no dubta en triar el camí fàcil: Vendre béns municipals per tapar els forats que ells mateixos han obert amb polítiques populistes i decisions de poca utilitat. És una fugida cap endavant que empobreix el poble i el desprotegeix.
Amb els dos últims alcaldes, la política local ha derivat en una gestió pública banal. Ho veiem en el repartiment a discreció de subvencions públiques i en la festa convertida en un dels principals sectors d’inversió municipal. Sense dubte, podrem presumir de ser el poble més divertit de l’Alacantí… però el futur de Sant Joan no pot dependre només de focs d’artifici i trons de despertà. El nostre municipi necessita un projecte clar, amb un programa que ens permeta poder detectar oportunitats i recuperar la capacitat de lideratge social, cultural i econòmic a la comarca.
Davant d’aquesta política superficial, el que Sant Joan necessita és el contrari: Una gestió amb visió de futur i que no es perda en la pols del dia a dia. Hauríem d’apostar per una administració local que done respostes amb rigor i transparència; i d’un Sant Joan que es beneficie d’una gestió capaç de garantir pressupostos anuals aprovats a temps, contrastats de manera oberta i democràtica de cara a la ciutadania. Un govern que no convertisca els drets laborals dels seus treballadors en una incògnita ni condemne els comerços a viure en l’angoixa d’esperar un cobrament que sembla que no arribe mai. Perquè un poble que viu així, dia a dia, com qui dia passa, dia empeny, és un poble condemnat a la incertesa. A Compromís volem que l’Ajuntament impulse decididament línies d’inversió per a activar les fortaleses del municipi. En definitiva, governar és això: Aportar seguretat avui i confiança demà, i que assegure el futur dels nostres fills i nets.
Un pressupost no és només una suma de números. És, o hauria de ser, el relat d’un futur que il·lusione al poble. Però el pressupost que el PP ha aconseguit aprovar «in extremis» és una peça construïda per la força de les circumstàncies. No hi ha línies per adaptar-nos al canvi climàtic, mentre patim onades de calor de rècord històric sense habilitar refugis climàtics. No hi ha aposta per enfortir el clúster de la salut que tenim al voltant de l’Hospital i la Universitat, ni per atreure empreses tecnològiques que podrien arrelar ací. No hi ha cap pla per cosir el comerç local amb una identitat pròpia ni per resoldre la manca de connexió del tramvia amb la comarca.
I què dir del valencià, la llengua del nostre poble? El govern de Román assigna 5.000 euros al Nou d’Octubre, però 12.000 a la Fira d’Andalusia i 8.000 a Halloween. Uns pressupostos que obliden el paper de la cultura i la llengua com a mur contra la xenofòbia i els discursos d’odi. I mentre es parla de vendre la parcel·la del Nou Nazaret, l’alcalde afirma que preferim veure-hi caragols abans que vivendes. No, senyor Román: Nosaltres volem habitatge digne i accessible per als joves, però amb un pla real i sense malvendre el patrimoni. Perquè els caragols, almenys, no prometen el que no poden complir.
En definitiva, en l’últim ple de l’Ajuntament, el PP, amb la complicitat de la resta de l’oposició, ens vol fer creure que vendre patrimoni i amagar la realitat és de «sentit comú». Però nosaltres diem clarament que no, que Sant Joan mereix molt més. Mereix un projecte clar, que cuide la gent i no hipoteque el futur per quatre monedes que encara ni tan sols les tenim. Mereix decisions valentes, que miren al futur i no s’agenollen davant la improvisació. Mereix un govern que escolte i faça partícip el poble, no que l’utilitze. El futur no ens arribarà com un regal: l’hem de guanyar i construir junts. I Compromís està ací per a fer-ho possible.
Joan Ramon Gomis Sala (portaveu grup municipal de Compromís)
