Òscar Banegas

Després de mesos i mesos d’unes obres d’enjardinament faraòniques que degueren costar una fortuna dels carrers situats entre les avingudes de Barcelona i de Vicent Savall, i també del bulevard adjacent, arriba l’estiu amb la calor i la gespa s’ha assecat. El color verd que tenia l’herba quan els jardins van ser inaugurats a la primavera ha donat pas a una tonalitat marró molt lletja que denota falta d’aigua. Com a veí, em sembla increïble, una autèntica presa de pèl, que l’herbei haja durat tan poc temps en bones condicions.

Les raons per les quals la gespa està més seca que la moixama i presenta aquesta coloració poden ser diverses, des d’un atac de fongs com el Fusarium o plagues en el sòl fins a un tall massa baix. No soc ni jardiner ni expert en botànica, però crec que, en aquest cas, el to pallós indica estrés per sequera o calor, és a dir, deshidratació. I ací és on vull arribar. Al principi de la nova plantació sí que funcionava el reg gota a gota. De fet, recorde que en un grup de WhatsApp anomenat Plataforma de Convivència Sant Vicent en què estic, una persona va penjar una foto d’un bassal i va dir que si això ho deixaven així, quan arribara la calor, seria un criador de mosquits. Allò fou el 20 de febrer. Ha passat el temps i ja no he tornat a vore el terra inundat, la qual cosa em fa pensar que el sistema de regatge localitzat no funciona bé, o directament no funciona. És una sospita meua, però fa mesos que no veig cap senyal d’aigua en els jardins del meu carrer i els voltants. Si no rutlen, sempre hi ha la possibilitat de regar amb mànega com s’ha fet tota la vida o posar-hi aspersors, qualsevol solució que evitara allò que finalment ha passat, que és que la gespa s’ha mort.

S’ha mort o l’han deixada morir, perquè m’atrevisc a dir que ha sigut un problema de desídia de l’Ajuntament. Algú dirà que s’ha assecat perquè fa molta calor, i és veritat, en fa moltíssima, la mateixa que a cinc-cents metres de distància, en el campus de la Universitat d’Alacant, i allí sí que està ben verda. De fet, la xardor és un motiu de pes perquè algun responsable de Parcs i Jardins n’ajustara i controlara el reg, i trobe que això no ha passat. No sé si l’herba ha entrat en un estat de latència per a protegir-se i quan baixen les temperatures reviscolarà. Tant de bo! Però si no reguen urgentment aquests parcs, encara que siga a mà, haurem perdut tot el treball fet d’unes obres de condicionament que no tan sols van costar molts diners, sinó també moltes molèsties entre el veïnat. De la mateixa manera que l’alcalde va vindre a fer-se la foto i es va gravar un vídeo per a les xarxes socials en què presumia de com de bé que havien quedat els jardins, que hi torne ara i ens aclarisca què ha passat. Els contribuents que paguem els nostres impostos volem, necessitem i li exigim una explicació.