PUBLICIDAD

Pescar la tonyina en aigües de Somàlia entre pirates i vaixells de guerra – Paco Gràcia Terol, patró d’altura campeller

JULIÀ P. SOLER

Dimecres de la setmana passada, va partir cap a les Illes Seychelles, port base de la flota tonyinaire on treballa, el patró d’altura del Campello, Francisco Gràcia Terol, de 38 anys, enrolat a l’Alakrantxu, de Bermeo (Biscaia), que treballa a aigües de l’Oceà Índic, davant de les costes de Somàlia.

Pertanyent a una família de marins pescadors, coneguda com els ‘terolets’, Paco representa la cinquena generació d’homes de mar, sent el primer i únic campeller que, a més de la duresa del treball, s’enfronta a la pirateria i a la incertesa geopolítica i bèl·lica de la zona, propera al Golf Pèrsic.

Pesca i turisme responsables

Tot i que el seu oncle, Francisco Terol Carratalà, i el seu pare, Francisco Gràcia Martínez, disposaven del pesquer d’arrossegament ‘La Chirla’, ell es va inclinar pel disseny gràfic.

-“El fet de tindre l’embarcació i haver-los acompanyat durant les vacances escolars, em va induir a enfocar el projecte fi de carrera cap al vessant de la pesca i el turisme responsable. I immediatament es va despertar en mi el ‘cuquet’ de l’herència genètica”, recorda Paco Gràcia.

Així que, amb la base del projecte i els coneixements adquirits a l’illa de Sardenya i a Catalunya, on ja es desenvolupava aquesta activitat, va crear l’empresa ‘Trip&Feel’, especialitzada en l’adequació d’embarcacions de pesca, perquè realitzessen tasques d’ensenyament marí i respecte per la sostenibilitat, alhora que mostraven el mode de vida i les dificultats del treball dels pescadors.

-“Però ens vam trobar que el País Valencià no disposava de normativa sobre això. Un cop va estar llesta, el projecte es va dur a terme, en col·laboració amb les Confraries de Peníscola, Vinaròs i Xàbia. I encara que es va proposar el tema a altres localitats alacantines, entre elles el Campello, no va acabar de quallar”, lamenta el Sr. Gràcia Terol

Observador científic

Persona polifacètica i versàtil, veient que no podia compaginar el disseny gràfic amb les activitats relacionades amb el món del mar, va abandonar la faceta artística i es va centrar en la seva vocació marinera.

-“Assabentat que l’Institut Oceanògraf Espanyol necessitava observadors científics de pesca, en disposició d’anar embarcats, ja que els biòlegs marins preferien el laboratori als vaixells, vaig superar les proves d’ingrés i em vaig incorporar a la plantilla.

La nostra missió consistia a controlar les mesures del peix, l’impacte mediambiental de les captures i computar el tonatge total autoritzat per impedir esquilmar els caladors i evitar excessos de càrrega permesa”, detalla el patró.

Després d’aquesta experiència decideix reconduir la seva vida laboral cap al món de la pesca professional i després d’obtindre el títol de patró d’altura, s’embarca com a observador, en qualitat de tripulant extern, en un vaixell de l’empresa basca ‘Echebastar’, que desenvolupa la seva activitat a l’Oceà Índic, a zones circumdants a la Península de Somàlia.

Pesca de túnids

La companyia de Bermeo està especialitzada en la pesca de túnids, en aigües internacionals, en caladors ubicats a unes 200 milles de la costa africana i utilitza una tècnica diferent de la practicada en aigües mediterranis, caracteritzada per l’ús de palangres.

-“En aquest cas, la pesquera es desenvolupa en equip. És a dir, un ‘macicero’ -vaixell rastrejador-, encarregat de buscar la ‘mola’ -banc- de peixos i assenyalar les coordenades, perquè el vaixell factoria vaja a trobar-lo. Un cop al lloc, la pesca es realitza mitjançant xàrcies, pel sistema de ‘tarrafa’ o ‘traiya’ -cerc-, en què es necessiten dues embarcacions. La principal es manté ‘a la ronsa’ -parada-, mentre una auxiliar cala l’art de pesca, envoltant el ‘banc’ de peix i retornant al vaixell nodrissa, des del qual, per mitjan de grues, s’hi hissa el ‘cop’ -borsa- amb les captures. I mitjançant un procés totalment mecanitzat, la tonyina passa per un procediment refrigeració i congelació immediata, de manera que no perd cap valor nutricional, ni de textura.

Juntament amb aquests escombrats, que seran utilitzats com a conserva, també es capturen marlins i llampugues, que es venen al mercat local”, explica el tècnic campeller.

El perill de la pirateria

Si en temps pretèrits la flota pesquera del Campello vivia amb el temor de ser capturats, arbitràriament, per patrulleres marroquines, als seus descendents els toca estar en permanent alerta davant dels atacs de pirates apàtrides. Diferents èpoques, circumstàncies idèntiques.

-“Faenem en aigües internacionals, a unes 200 milles de l’anomenat ‘Cuerno d’Àfrica’, en una àrea de pesca que està inclosa a l’’Operació Atlanta’ contra la pirateria, que realitza l’Armada espanyola, juntament amb altres estats de la Unió Europea, desplegant naus de guerra que patrullen la zona, per la qual cosa, de moment, no hem tingut cap incident amb les llanxes filibusteres.

De tota manera, els nostres vaixells disposen de mesures de protecció addicionals, ja que la pirateria somali, coneixedora de la costa sol actuar de manera ràpida i contundent. Per contrarestar-la es compta amb seguretat privada, composta de tres homes armats per unitat naval, en alerta les 24 hores del dia i proveïts de mitjans de combat capaços de fer front a un abordatge hipotètic”.

Cambra cuirassada

Complementant aquest tipus de defensa activa, els pesquers disposen d’un sistema de detecció per radar, que alertaria de la presència d’embarcacions sospitoses.

També s’apliquen mesures preventives, consistents que la flota tonyinera només feina durant les hores de sol, ja que quan enfosqueix el vaixell roman fondejat sense cap llum exterior, que puga servir d’indicació visual. Així mateix, només una vegada al mes es baixa a terra, al port de Victòria, capital de la Seychelles, on es desembarca el peix i es reposen els queviures.

-“En l’hipotètic cas d’un assalt real, el protocol indica que només romandrien a coberta els guàrdies de seguretat, el patró de pesca i el capità de la nau. La resta de la tripulació -uns 30 homes- es refugiarien en un doble fons hermètic, situat a la part inferior del pesquer. Una mena d’’habitació del pànic’, per brindar seguretat i protecció en cas d’emergència. Que esperem no hagem d’utilitzar”, conclou Paco Gracia Terol.

Somos podcast

Ayuntamiento de San Vicente

Cableworld
San Vicente
Sant Joan d'Alacant
Mutxamel
El Campello

Clínica Kyra

EVEALIA

Diputación Alicante

Aguas de Alicante

GRUPO
COSTABLANCA HTS

Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant

CONSORCIO TERRA

Ajuntament de Mutxamel

ÚLTIMA EDICIÓN

Somos Raspeig

Som Sant Joan

Som Mutxamel

Som El Campello

Somos podcast

El tiempo en San Vicente del Raspeig

El tiempo en Mutxamel

Cartelería cine La Esperanza

¿Buscas un plan?

OCIO ALICANTE

Somos L'Alacantí

Lo último