Benjamí Soler i Palomares Co-portaveu del G.M. Compromís pel Campello

Potser algú em malinterprete, potser algú em qualifique de pessimista, potser algú vulga llegir ací paraules malintencionades i en contra de les nostres festes. Res més lluny de la realitat, sóc fester de naixement i un gran defensor de la cultura del meu poble. Res més em dol que escriure aquestes línies. Però crec que com a representant públic em veig en la responsabilitat i la necessitat de fer-ho. I fer-ho ara, ara és el moment de prendre decisions, abans que siga massa tard. No és temps de festa, eixe missatge hauria de ser clar i sòlid, i hauria d’eixir des de l’Ajuntament. Les banderes del poble onegen a mitja asta com a símbol de dol per la gent que ens ha deixat per aquesta pandèmia. Quin respecte presentarem si en uns mesos estem de festa? L’impacte de la COVID-19 en la societat ha provocat i provocarà uns canvis que ningú té la capacitat de pronosticar. L’únic clar que tenim és que açò ens canviarà com a societat i transformarà la nostra forma de viure i d’entendre la vida. La crisi sanitària encara no ha finalitzat i no tenim cap predicció ni data que ens permeta aventurar-nos a programar cap esdeveniment. Més aviat, tot el contrari, els únics indicadors que tenim són el nombre de contagis i aquests encara no han començat a baixar amb claredat. Possiblement quan açò s’estabilitze, les restriccions, sobretot per a actes multitudinaris continuaran durant tot l’any, com a mínim, per tant també a les festes. Però a la crisi sanitària, s’ha d’afegir la crisi econòmica que afectarà a tota la població, a totes les famílies, sols que a uns abans que a altres. Lamentablement açò és ja una realitat. Ara no és temps de festa. Ara és temps d’actuar en celeritat i concentrar tots els nostres recursos municipals perquè, en el nostre àmbit i competències, no deixem caure a ningú. És el que s’espera dels polítics, que complisquen amb la seua responsabilitat, i la nostra en aquest cas es deu a la societat i al poble del Campello. No podem perdre ni un segon, i s’ha de decidir ja. Torne a incidir en la crisi econòmica, perquè molts festers i festeres, famílies moltes, es veuran afectades, i seria injust obligar-los a triar, entre menjar o festa. És una decisió complicada però necessària. Les famílies festeres ho entendran, i quan tot açò passe, quan les economies familiars tornen a un estat de normalitat i tranquil·litat, aleshores, sí que tindrem moltes coses a celebrar. Com diu l’ambaixada “val més perdre, que més perdre”.