A la Casa de Cultura del Campello ha tingut lloc, el 30 d’octubre de 2026, la Nit Estellés al Campello, organitzada per un ampli col·lectiu d’associacions culturals i cíviques: el Grup Salpassa, la Fireta de Sant Jaume, l’Associació de Majors del Campello, la Plataforma Violeta, la Societat Musical Nova del Campello, la Muixeranga del Campello, a Escola Valenciana – la Cívica d’Alacant, Acció Cultural del País Valencià, la Colla Larraix, Compromís pel Campello i El Convent, l’associació cultural Impulsora de la vetlada poètica.
La Sala Enric Valor, plena de gom a gom, va acollir més d’un centenar de persones de totes les edats que vam compartir emocions amb els trenta-sis lectors de poemes de Vicent Andrés Estellés, la meitat dels quals eren joves estudiants de l’IES Enric Valor del Campello i uns pocs de les universitats d’Alacant, Politècnica de València, Universitat de València i Miguel Hernández d’Elx. La resta eren lectors de totes les edats provinents del Campello i la comarca de l’Alacantí.
Josep Forcadell, en nom de les associacions organitzadores, va donar la benvinguda als assistents i va agrair la col·laboració del personal de la Casa de Cultura. Va llegir un fragment de l’havanera del mestre Pere Vaello “El Campello”.
“Quan estic llunt del Campello
el seu record m’acompanya […]
Present tinc el seu nom sempre
per terra, per cel i mar
i per fi, quan en ell entre,
tot el meu ser senc tremolar.”
Després va recordar la presència de la poesia en el dia a dia al llarg de tota la vida i la seua importància per a aprendre a expressar les emocions, els sentiments i els pensaments.
La professora de l’Institut Enric Valor Mirella Garcia Lucas va fer una excel·lent i condensada intervenció sobre “Estellés: literatura, identitat i tradició. Un poeta per a totes les edats”. En què es preguntava, i ens interpel·lava, “Quina és la nostra relació amb la literatura escrita en la nostra pròpia llengua? La llegim prou? Quants dels nostres clàssics, si no som gent especialitzada, podríem citar? Per què molts valencians no coneixem, o no valorem prou la nostra pròpia tradició literària?” i la resposta ens la donava amb els versos d’Estellés, un testimoni en contra del silenci imposat a la llengua i la cultura dels valencians des dels temps de Felip V i la dictadura de Franco.
Estellés sabia bé que un poble orfe de referents és un poble orfe d’identitat, per això, va emprar la seua veu per a visibilitzar i testimoniar aspectes ben diversos de la cultura valenciana, des del paisatge fins al menjar, i que va reivindicar la riquesa de la tradició literària pròpia. Així, els seus poemes estan farcits de referències a altres escriptors i poetes com Ramon Llull, Ausiàs March, Salvat-Papasseit o Carles Riba. De vegades són títols de llibres o citacions de poetes valencians dels segles XIV o XV com a epígrafs dels seus poemes.
Segons Mirella Garcia Lucas, Estellés té la virtut d’enllaçar l’alta cultura poètica amb fragments de la literatura popular, perquè, “la literatura popular és l’ama, i és l’ama del corral i del carrer, de la llimera i la parra, i la flor del taronger.”
El cantautor Tomàs de los Santos va interpretar sis cançons intercalades entre les lectures. Tres de les quals estaven basades en poemes del poeta de Burjassot.
Una vetlada emocionant que va omplir de satisfacció els assistents en escoltar un bon grup de lectors joves i que, per a aquests, va ser tota experìència en què van ser protagonistes de renovar la veu d’Estellés.
