La Muixeranga d’Alacant te la seua sede a Mutxamel, busquen conservar una tradició valenciana en una nova casa i amb un futur ple de reptes i il·lusió

Cada divendres de vesprada o dissabte de matí, un grup de persones de diferents edats, professions i procedències es reunix amb un objectiu comú: mantindre viva una de les expressions més antigues i emocionants de la cultura popular valenciana. Són els integrants de la Muixeranga d’Alacant, una colla que, més enllà d’alçar impressionants torres humanes, treballa per preservar una tradició centenària basada en l’esforç col·lectiu, la confiança i el sentiment de pertinença.
La muixeranga és molt més que una exhibició d’habilitat física. Es tracta d’un costum valencià amb profundes arrels històriques que consistix en la construcció de figures i torres humanes. Encara que antigament estava estesa per nombroses poblacions de l’antic Regne de València, amb el pas del temps va anar desapareixent fins a quedar pràcticament limitada a Algemesí. Des de fa aproximadament dues dècades, però, viu un important procés de recuperació que ha propiciat el naixement de noves colles arreu del territori.
Les figures que hui es poden contemplar en les actuacions tenen també una important càrrega simbòlica. Quan, durant el primer quart del segle XVIII, l’Església va incorporar la muixeranga a les processons de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, moltes de les construccions van adquirir un caràcter religiós. Com que la majoria de les colles actuals han heretat el coneixement d’aquella tradició preservada a Algemesí, encara hui moltes figures mantenen referències a la patrona.
Però darrere de cada actuació hi ha moltes hores de preparació. La colla assaja setmanalment, ajustant posicions, provant combinacions i perfeccionant cada moviment per garantir la seguretat i l’èxit de les figures. Cada integrant té un paper fonamental, independentment de la seua edat, pes o condició física.
Actualment, la Muixeranga d’Alacant compta amb prop de 110 socis i sòcies. Una de les seues característiques més destacades és precisament la diversitat. No existixen requisits especials per formar-ne part. Tot el món pot trobar el seu lloc dins d’una figura, demostrant que la força de la muixeranga no depén només de les capacitats individuals, sinó de la coordinació i la confiança entre les persones que la formen.


Una tradició que mira al futur
Mantindre una colla de muixeranga no és una tasca senzilla. Les actuacions, els assajos i la dedicació necessària exigixen un compromís constant. Tot i això, la Muixeranga d’Alacant observa amb optimisme l’evolució de la tradició a la comarca de l’Alacantí.
La captació de noves generacions és una de les prioritats. Per això participen en activitats dirigides a infants i joves, acostant-los una tradició que combina cultura, convivència i treball en equip. L’objectiu és que les noves generacions coneguen de prop una pràctica que forma part del patrimoni cultural valencià i que continua evolucionant gràcies a la implicació de centenars de persones.
Entre els reptes més immediats destaca la preparació de la XI Trobada de Muixerangues, una cita que podria tornar a celebrar-se a Mutxamel durant 2026 i que reuniria colles d’arreu del territori en una jornada de germanor i exhibició.
Mutxamel, un punt d’inflexió
La relació entre la Muixeranga d’Alacant i Mutxamel va nàixer en un moment especialment difícil. La pandèmia de la Covid-19 va colpejar durament les activitats culturals i festives, impedint les actuacions i dificultant el manteniment del local d’assaig que la colla tenia a Alacant.
Després d’uns mesos d’incertesa, el contacte amb l’Ajuntament de Mutxamel va obrir una nova etapa. La resposta municipal va ser immediata i positiva, facilitant un espai on poder continuar els assajos. A canvi, la colla es va comprometre a participar activament en la vida cultural del municipi.
Des d’aleshores, la integració ha sigut total. La Muixeranga ha participat en les celebracions del 9 d’Octubre, en la Fira d’Associacions i ha celebrat en tres ocasions a Mutxamel la seua Trobada de Muixerangues, la cita més important del calendari anual de l’entitat.





La resposta del poble ha superat les expectatives. El públic ha assistit als actes i ha mostrat una gran receptivitat cap a aquesta manifestació cultural. A més, la presència continuada de la colla ha despertat l’interés de nous veïns i veïnes, alguns dels quals han acabat incorporant-se als assajos i formant part activa del projecte.
Escollir un únic moment especial entre els dotze anys de trajectòria de la Muixeranga d’Alacant és pràcticament impossible. Les actuacions fora de la Comunitat Valenciana, en territoris com Navarra, Aragó o Catalunya; les trobades organitzades per la mateixa colla; la consecució de figures de cinc alçades o els moments compartits amb altres agrupacions formen part d’una memòria col·lectiva construïda pas a pas.
Però si hi ha alguna cosa que definix la Muixeranga d’Alacant és la seua capacitat per unir persones. En un temps marcat per la rapidesa i l’individualisme, la muixeranga continua demostrant que les grans construccions només són possibles quan cadascú aporta el seu esforç al conjunt. Una lliçó que va molt més enllà de les places i les actuacions i que, a Mutxamel, ha trobat un lloc privilegiat per continuar creixent.