El 16 d’octubre de 1964 van desfilar malgrat l’oposició de la Comissió de festes

Julià G. Soler

Un venturós 16 d’octubre del 1964 -hui fa seixanta anys-, unes esquadres móres i cristianes van ‘envair’ per primera vegada els carrers del Campello, malgrat l’’empecinada’ oposició de la Comissió de festes de l’època, finalment superada per la fermesa de la penya ‘Els independents’, organitzadora de la desfilada.

Antecedents

La tradició festera al Campello, d’acord amb la seva contemporània constitució com a municipi, presenta una trajectòria paral·lela i totalment condicionada per la singularitat laboral dels seus habitants, majoritàriament dedicats a la pesca.

La coincidència de la festivitat de la patrona de la localitat, la Mare de Déu dels Desemparats (15 de maig), en plena temporada del peix blau, va impulsar el trasllat a l’octubre, quan se celebra la de santa Teresa de Jesús, per compaginar les festes patronals amb l’estada al poble de la flota pesquera.

Les primeres referències orals i escrites coincideixen en una programació basada principalment en actes religiosos, complementats amb algun d’entreteniment. La peculiar idiosincràsia ‘menfotista’ i derrotista, pròpia de les comunitats reduïdes i endogàmiques, com la nostra, no va contribuir en absolut a una millora de les expectatives.

Però tots aquests tòpics es van volatilitzar amb la impactant arribada de la incommensurable ‘dècada prodigiosa’, que va canviar el curs de la història.

Aires de canvi

El màxim responsable d’aquell pioner esdeveniment va ser un clarivident i tenaç Ataulfo ​​Valero Gomis (El Campello, 1946), encapçalant un grup de joves amb inquietuds i ganes d’innovació (…) ‘que volíem donar un aire nou a les tradicionals festivitats patronals, limitades a celebracions religioses, revetles i les carrosses de sempre, molt en la línia de la veïna localitat de Sant Joan’.

Aquest grup de nois i noies, impregnats de l’esperit progressista dels anys seixanta i buscant una participació popular més gran en les festes majors, un any abans ja havien muntat unes ‘pseudo-filaes’, a semblança de les de Mutxamel, que de manera informal havien desfilat per la contornada, entre la curiositat i la complaença d’un veïnat sorprès per la iniciativa.

Les bones sensacions van donar ales al projecte de la penya ‘Els independents’ -anaven ‘forts’ en plena dictadura franquista- que cerquen nous integrants i impliquen més joventut dels dos sexes per donar un altre caire a una festivitat ancorada en l’immobilisme ‘nazional-catòlic’ de l’època.

-‘Nosaltres teníem muntada la ‘barraca’ a l’hort de ‘ca Mílio’ -Doctor Fleming cantonada a Convent- i allà anàvem cada nit, després de treballar o estudiar, a assajar el pas per poder desfilar correctament i demostrar que al Campello també es podia fer una bona ‘Entrada’, sense imaginar els problemes que ens vendrien al damunt’.

Mutxamel com a model

Atès que el president de festes mutxameleres era família de sa mare, li va demanar consell i ajuda per preparar, a petita escala, una entrada de moros i cristians similar a la de Mutxamel.

-‘ Va ser increïble el suport que vam tenir per part dels moros ‘Verds’ i els ‘del Cordó’, que ens van cedir desinteressadament gairebé un centenar de vestits festers, cosa que ens va permetre fer una desfilada més que digna.

D’altra banda, com també hi havia moltes noies, totes joves, Susi Soler Ruzafa es va encarregar d’organitzar-les perquè havien conformat un grup de ‘hawaianes’, que es preparaven pel carrer Palmera, entre el rebuig de les austeres i devotes dones de l’època que, tot cal dir-ho, veien amb mals ulls tanta ‘modernitat’ de la joventut’.

Però tot aquell optimisme desfermat no comptava amb la ferotge oposició de la Comissió de festes oficial que, per res del món, estaven disposats a incloure cap acte que no estigués controlat per l’oficialisme falangista.

Prohibició per part de la Comissió

-‘El seu president Tomás Ruzafa ens va prohibir terminantment eixir a desfilar, comptant amb la complaença de l’alcalde Vicente Boix. Però nosaltres, després del què ens havia costat arribar-hi, estàvem fermament disposats a seguir endavant, encara que acabàrem al ‘cuartelillo’ de la guàrdia civil’.

Davant el crispat ambient i per evitar mals majors, va haver d’intervenir el Jutge de pau, Juan Antonio Giner, que va mediar davant les autoritats, convencent-los que el que pretenien aquells joves, com el pas dels anys es va encarregar de confirmar, era bo per al poble.

-‘Tot i que finalment ens van autoritzar, no figuraven al programa d’actes oficials i vàrem haver de conformar-nos a desfilar al migdia, en finalitzar la missa d’acció de gràcies a la Mare de Déu dels Desemparats que, per aquells temps, se celebrava el segon dia de festa’.

Primera ‘Entrada’ triomfal

-‘Així que, el 16 d’octubre a les 12, eixim des de ‘ca Mílio’ una ingent onada de ‘Pirates’, ‘Corsaris’ -que incloïen també ‘filaes’ de noies-, ‘Hawaianes’, ‘Templaris’ i les dues comparses de moros abans esmentades. En definitiva, un munt de gent jove amb ganes de menjar-se el món, que va superar amb escreix les expectatives més optimistes’.

Conscients del que allò representava, pujaren pel carrer Major fins a la plaça de l’Església, on van oferir uns passos assajats; van continuar carrer Pal en avall, seguiren per la que ara és Generalitat, Doctor Fleming i van concloure a l’actual plaça de la Constitució, (…) ‘amb un exultant sentiment d’eufòria i satisfacció que ara encara, seixanta anys després, sento aflorar dins meu. Perquè havíem aconseguit alguna cosa que mai no s’havia vist al poble; i amb gran èxit, malgrat l’oposició de les “forces vives” del Règim’, rememora, orgullós, el Sr. Valero Gomis, precursor d’un esdeveniment que, a partir de llavors, ja va ser inclòs com a acte capdal de les festes majors i l’han prosseguit les generacions següents, fins a assolir l’esplendor i el prestigi de què gaudeixen els actuals ‘Moros i cristians del Campello.

Per cert, aquell 1964 va ser un any assenyalat quant a efemèrides festeres.

També, per primera vegada va entrar a formar part del protocol el personatge de la ‘Reina de festes’, càrrec que va tenir l’honor d’estrenar Pepi Tina Juan Gomis, qui juntament amb les seves tres dames d’honor, van desfilar sobre una carrossa espectacular per l’itinerari ‘de costum’. Una figura que va perdurar fins al 1985, quan es va consolidar definitivament el format actual de les festes majors campelleres