La vaga indefinida que travessa el professorat valencia no es nomes una protesta laboral; es una fita histórica

Després de quasi quaranta anys sense presenciar una mobilització d’estes dimensions, el sector educatiu ha dit «prou». I és que, quan les ratios es tornen impossibles, les infraestructures es converteixen en un perill i el desgast professional arriba a límits insostenibles, la vaga deixa de ser una opció pera convertir-se en un imperatiu de dignitat.
Des de Per El Campello (XEC), observem este conflicte amb la mirada de qui viu apegat a la realitat municipal, lluny de les inèrcies dels grans partits tradicionals que sovint perden de vista l’aula pera centrar-se en el despatx. Esta distancia ens permet veure amb claredat que el que esta en joc no és només un conveni, sinó el model de societat que volem.
El més inspirador d’este moviment és la lliçó que docents i famílies estan donant als nostres joves: la transformació social no ocorre per inercia, sinó a través de la implicació activa i la resistencia davant la injustícia. Veure una comunitat educativa unida, suportant setmanes de desgast económic, emocional i físic, és un recordatori que l’educació pública és el pilar sobre el qual se sosté la nostra democracia.
No obstant aixó, no podem permetre que l’educació -igual que la sanitat- continue sent el camp de batalla de la confrontació política partidista. Des de la nostra perspectiva municipalista, defensem que tant l’ensenyament com la salut han de ser tractats com a «qüestions d’Estat». Necessitem consensos reals i duradors que blinden estos serveis basics, allunyant-los dels vaivens electorals.
És hora que l’administració deixe de mirar cap a un altre costat. L’escola pública no és una despesa, és la inversió més rendible per al nostre futur. Des de Per El Campello, ens solidaritzem amb qui hui dona la cara als carrers, perqué la seua lluita és, en última instancia, la lluita pel benestar de tots nosaltres.