Julià G. Soler va presentar fa poc el seu llibre “Esplendor i ocàs del Pósit Pescador del Campello” a la Sala Ramón Llull de la Biblioteca del Campello. Parlem amb l’autor del llibre sobre el propi llibre i sobre del que tracta el llibre, de la Confraria de Pescadors.

El projecte d’engegar  una publicació referida a la indústria pesquera, sorgeix a l’estiu de 2018, arran del centenari de la Confraria de Pescadors, que fou l’abril del 19. Després d’un parell d’anys d’investigació, la proposta va comptar amb el vist i plau de la presidenta, Maribel Marco, i el secretari, José A. Soler, s’encarrega de gestionar la iniciativa davant l’empresa ‘AVRAMAR’, primera a embarcar-se, i l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, que financen l’edició , a la que s’hi va afegir l’Institut ‘Gil Albert’ de la Diputació Provincial d’Alacant.

Quin és el record que té del passat pesquer del Campello?

Provinc generacionalment de família marinera per part de mare i pare, encara que no he anat mai embarcat. I els records d’infantesa i adolescència ens traslladen a mitjans dels anys 50/60, quan el Campello era un potencia pesquera i el moll d’Alacant estava completament ataquinat d’embarcacions campelleres que ‘anaven’ al calamar i al peix d’escata, com als anys 20 del segle passat ho havien fet al peix blau, a la ‘barra’ de Larraix, on faenaven fins a 120 barques. D’aquest període esplendorós encara s’hi trobaven algunes unitats, en plena decrepitud, avarades a la platja del Carrer la mar, on els infants jugaven, fins que les varen desballestar totes. I ara, al cap dels anys, les trobem a faltar i ens lamentem de no haver-ne conservat cap per a gaudi i estudi de les noves generacions.

Per què un municipi com El Campello va passar de ser una potència en el sector pesquer a ser un municipi amb aspiracions a ser un municipi turístic?

La manca d’un port-refugi ha estat una causa capital, però no l’única, del declivi de la indústria pesquera i les produccions vinculades, com ara les drassanes constructores de vaixells o les fabriques de filat. Creem que hi van haver un cúmul de circumstàncies que podríem qualificar en dues categories .

Entre les exògenes: el progressiu allunyament dels caladors i el consegüent  augment de despeses , que va provocar l’èxode d’embarcacions a bases foranes; les limitacions dels préstecs per a construcció de noves unitats; l’oposició familiar a la continuïtat filial de l’ofici i la recerca d’alternatives laborals en terra, per la duresa de la professió. Ja, als anys 80, la pèrdua de poder adquisitiu dels mariners i els acords pesquers restrictius acabaren d’escapçar la ja delmada flota.

L’altre component té a veure amb els atàvics enfrontaments entre els armadors locals, que van desembocar en lluites fratricides i insolidaritat gremial, les quals, afegides a la desunió  i l’excessiva prudència a l’hora  de pressionar  les institucions provincial i estatals, facilitaren la negativa de l’Estat a projectar un moll pesquer, demandat repetidament des del 1914.

L’increment exponencial del turisme de masses, a partir dels anys setanta, va acabar arraconant les indústries tradicionals i substituint-les pel sector serveis.

Com s’ha documentat per a la realització d’aquest llibre?

La base documental han estat els arxius de la Confraria de Pescadors –originalment anomenada Pòsit-; la Capitania Marítima d’Alacant i l’Ajuntament del Campello; amés de consultar una extensa bibliografia, així com les hemeroteques dels diaris de l’època i els llibrets de Festes locals. Però la més valuosa informació prové dels testimonis dels nombrosos/es protagonistes que ens van transmetre, molts abans de traspassar, les seves vivències.

Què podran trobar els veïns quan lligen el llibre?

Els que tenen arrels marineres veuran reflectits relats, històries i experiències contades o viscudes pels seus familiars o per ells mateixos. I els que siguen forans podran descobrir un ‘modus vivendi’ desconegut, sacrificat i auster, alhora que fascinant.

On podrem trobar el llibre? On ho poden consultar els veïns?

L’edició, d’un miler d’exemplars, es va exhaurir amb més rapidesa de la imaginada, sorprenent tant a l’autor com als editors.  Per aquest motiu, i davant la demanda latent, l’alcalde Juanjo Berenguer, s’ha plantejat la publicació d’una segona edició.  De tota manera, els interessats poden consultar l’obra a la Biblioteca Municipal ‘Rafael Altamira’.

En la presentació del llibre vam poder veure la Sala Ramón Llull plena de gent, Com va ser l’experiència?

Ja comptàvem amb el precedent de l’any passat, quan es va fer el reconeixement al món de la mar, però en aquesta oportunitat va superar totes les expectatives i ens va tornar a sorprendre la resposta del veïnat, als quals hem d’agrair el suport i les mostres d’afecte , especialment a tots els vells homes de mar, molts nonagenaris, que van accedir a acompanyar-nos en aquell dia tan especial. Ells són els veritables protagonistes i els que mereixen tots els elogis, a més del nostre sentit reconeixement per la seva aportació vital.

A més, estava acompanyat de Rafael Galvañ Què ens pot dir d’ell?

És mon tio Rafael Galvañ Esplà, ‘Rafel felip’, qui s’ha constituït en la nostra brúixola, guia i suport, a més d’esser el degà dels mariners del Campello i, segurament, de la contornada, doncs va néixer el juliol de 1925, i va anar a la ‘mar gran’ amb barques de vela i a motor. Als seus quasi 98 anys és un oceà de saviesa i sentit comú, que ens ha transmet els seus coneixements i ha aclarit tots els dubtes que teníem a l’hora d’intentar transcriure, de manera intel·ligible, tot eixe lèxic ancestral i genuí, tan propi del gremi mariner, com també el complex sistema d’elements i maniobres que es necessitaven per fer funcionar l’arboradura de les embarcacions a vela, que a més compta amb un complet glossari del filòleg Paco Esplà, amb l’etimologia dels mots més usuals.

El seu llibre s’ha convertit en obsequi per part de l’Ajuntament per a visitants del Campello, Què li sembla això?

És molt afalagador, alhora que ens trasbalsa, com a ‘fill del poble’ i escriptor debutant, tot i que amb experiència com a redactor i corresponsal de premsa. Per altra banda és una satisfacció comprovar que encertàrem el rumb adient, quan emprenguérem aquesta singladura, degudament documentada i contrastada.

Podrem veure d’ací a poc alguna continuació d’aquest llibre?

La intenció era haver fet dos volums, per la quantitat de material emmagatzemat, però des de l’Ajuntament no ho van considerar factible. Així que, com s’han quedat capítols per publicar i la recerca de nous testimonis i històries continua, no descartem una nova tongada.

No volem acomiadar-nos sense expressar el nostre més sentit agraïment cap al periòdic SOM EL CAMPELLO i el seu director Toni Sogorb, pel suport i la difusió que, des de bon principi, han brindat  a l’obra.