El campeller Rafael Galvañ Esplà, proper a complir 98 anys i ‘lleó’ blanc-i-vermell des que té ús de raó, ha aconseguit fer realitat el seu anhelat somni de visitar ‘San Mamés’ i conèixer les ‘velles glòries’ del seu estimat Athletic Club, assistint, com a convidat d’honor, al derbi entre bilbaïns i donostiarres, disputat dissabte passat, dia 15, a la nova ‘catedral’ del futbol biscaí.

Veterà aficionat athlètic

Habitualment abillat amb la seua gorra de marí i la insígnia de l’Athletic penjada al pit, va cridar l’atenció de Carlos Iturgaiz, president del PP basc, estiuejant assidu al Campello des de finals dels vuitanta. Amb el pas dels anys van estrènyer la relació, alhora que s’incrementava la seua admiració pel veterà aficionat, a qui el 2019 va rendir un sentit homenatge que va deixar plasmat a la revista oficial de l’Athletic: “Rafael Galvañ, con su inseparable insignia de nuestro club prendida en la solapa y un transistor en la oreja, ha vivido en tierras levantinas más de lo que muchos hemos vivido en directo […] y se embarcó desde la lejanía en las ‘gabarras’, dando rienda suelta a su imaginación rojiblanca”.

A dia d’avui es manté aquell afecte que ha propiciat la programació del viatge a terres bilbaïnes i ha possibilitat tot el ventall de vivències i sentiments que ha experimentat el nostre veterà conciutadà.

Rafael, nascut el juliol de 1925, amb problemes de mobilitat, propis de la seva avançada edat, comença destacant l’excel·lent recepció, només arribar a l’aeroport d’Alacant, per part del personal de terra i de bord (…) “quan al comandant de l’aeronau li van comunicar que era el meu ‘bateig’ amb avió, a tan longeva edat, em va vindre a complimentar i va expedir un diploma pel meu primer vol”.

Convidat d’honor

“No hauria suposat mai quants d’esdeveniments em passarien en tan poc temps, assegurava el dilluns a la tornada, exhaust i emocionat, el sr. Galvañ, ni imaginar el tracte rebut durant la meva estada a Bilbao, que va començar amb la rebuda a càrrec de l’exregidor de Seguretat Ciutadana, Tomás del Hierro, amic d’una neboda meva, que després d’una panoràmica breu per la ciutat ens va remetre amb el secretari general de l’Athletic, Juan Ignacio Añibarro”, a qui va fer entrega de dos exemplars dedicats de l’obra ‘Esplendor i ocàs del Pòsit Pescador del Campello’, del qual és destacat protagonista.

La cataracta d’emocions va prosseguir a la seu oficial del Club (…) ”ja que es van desfer en atencions i tractant-me com una gran personalitat en permetre’m accedir a la planta noble de l’entitat, on vaig tindre l’honor de posar al costat de l’ensenya històrica de l’Athletic; i ja no vaig poder contenir les llàgrimes quan el Sr. Añibarro em va assegurar que un dels toms llibre quedaria permanent exposat al Museu athlètic, alhora que ens donaven obsequis, recordatoris i entrades per als cinc membres de la família que conformàvem l’expedició”.

Protagonista premsa esportiva

La visita de Rafael Galvañ, un alacantí de gairebé 98 anys, ‘forofo’ bilbaí que mai abans havia posat els peus al ‘Botxo’, va despertar l’interès de la premsa biscaïna i la seva imatge davant del nou ‘San Mamés’ va ser el dissabte 15 d’abril , portada d»El correo’, que titulava: ‘Sería un sueño sacarme una foto con Iribar en el derbi’,, alhora que vaticinava un triomf per 2 gols a zero al partit. Tots dos desitjos es van complir aquella vesprada de jornada futbolera.

«Només entrar a l’estadi vam tindre una secretària contínuament al nostre costat i ens va portar a conèixer figures de la talla d’Iribar, Goikoetxea i Rojo, entre d’altres, els quals es van mostrar molt amables i interessats amb mi».

Coneix el seu ídol Iribar i al president

I el plor va tornar a brollar dels seus ulls en compartir vivències amb una llegenda viva del seu Athletic, el mític ‘txopo’ Jose Angel Iribar, amb qui va rememorar la foto signada de l’equip que, el 1958, li va remetre l’Athletic a Les Palmes – on el seu pesquer tenia la base- en commemoració pel trofeu de Copa davant del R. Madrid i les tardes triomfals d’aquell llargarut porter que va conquistar l’Eurocopa de nacions del 1964 i era peça clau del llegendari equip dels ‘lleons’ a les dècades 60/70.

Però no van acabar allà els esdeveniments feliços, un cop instal·lats a la tribuna inferior de la llotja presidencial, va rebre la sorprenent visita de Jon Uriarte i la seva junta directiva. “No em podia creure el que m’estava passant. Que en un dia tan assenyalat, per ser el derbi basc, el president i els seus directius vinguessin a saludar-me, interessar-se per mi i fer-se fotos, superava tot allò imaginable. Tota la nostra estada a terres basques ha estat incommensurable”.

Entrevista radiofònica

I per rematar la jornada, a l’eixida de l’estadi va ser entrevistat pels corresponsals de la cadena SER, que li van preguntar, estranyats, per la seua afinitat amb l’Athletic, sent com és de l’altra danda de la Península: “Encara que els tripulants de les diferents embarcacions en què ha estat embarcat tenien les seves preferències pels equips ‘grans’ (Madrid i Barcelona), des de petit em va atreure el mèrit que tenia, i té, el nostre equip de competir amb jugadors de casa i recolzar el planter, sense oblidar el caràcter aguerrit i l’amor propi que demostren partit rere partit i temporada rere temporada, sense davallar de categoria, com els ha succeït a clubs amb molt més pressupost que el nostre”. Queda, doncs, ben dilucidada la seua atàvica afició pels colors blanc-i-vermells.