Julià G. Soler

Un curt interval temporal separa les longeves existències d’aquests dos coneguts personatges de la història contemporània del Campello, amb el factor afegit del seu parentiu familiar en grau de cosins-germans.

Ens referim a Rafael Galvañ Esplà, de 98 anys, tripulant d’aquelles mítiques barques de vela i de motor; i Gregorio Soler Galvañ, de 95, secretari de la Confraria de Pescadors i primer corresponsal d’INFORMACIÓ a la nostra localitat.

Secretari, corresponsal de premsa i supervivent de la covid-19

Provinent de famílies de la mar, Gregorio, nascut un 21 de juliol de 1928, va entrar el 1942 com a administratiu a les oficines de l’antic Pòsit i el 1972 va rebre la ‘Medalla al treball’, de primera classe, concedida pel Ministeri de Relacions Sindicals.

El 1980 fou escollit secretari de la Confraria, deixant el seu càrrec a l’agost de 1993, després de gairebé 52 anys de servei, encara que mai es va deslligar de la corporació marinera; raó per la qual el juliol del 2019, en commemorar el seu Centenari, va tenir l’honor de llegir l’acta original de la constitució del “Pósito Pescador de Campello”.

Una altra de les facetes del Sr. Soler Galvañ, ha estat la referida a la premsa, sent el primer corresponsal del diari INFORMACIÓN a la nostra localitat, tasca que va exercir entre 1955 i 1961.

També es dóna la circumstància que el 29 de març del 2019 va ser ingressat per urgències i diagnosticat amb la covid-19, però va superar el coronavirus després de 47 dies d’hospitalització, aconseguint ser, fins a eixa data, el pacient de més edat a haver sobreviscut a la mortal malaltia.

Pescador a vela, actor i fanàtic de l’Athletic

Per la seva banda, Rafael, degà dels marins campellers, va veure la llum un 26 de juliol de 1925 al Carrer de la Mar i des de la més tendra infància la pesca va ser el seu ‘modus vivendi’ i professió habitual a partir dels 14 anys. El 1941, es va enrolar per a la ‘mar gran’ (oceà Atlàntic) en aquelles precàries barques a vela, de tan sols 12 metres d’eslora (longitud), que pescaven el bonítol en aigües de Larraix i Agadir, a la costa occidental africana, sense cap mena de mesures de seguretat, ni d’higiene.

La duresa de la vida a bord i les llargues absències (de 6 a 9 mesos fora de casa) van forçar la seva retirada i la incorporació a feines a terra fins a la jubilació.

La seva portentosa memòria i inusitada lucidesa mental van contribuir a confeccionar el llibre ‘Esplendor i ocàs del Pòsit Pescador del Campello’, de l’autor local Julià G. Soler, arran del qual va ser ‘fitxat’ el 2022 pel grup ‘Salpassa’, per interpretar, juntament amb Trini Cantó, la película-documental, ‘Iryna’, del director Dani Alberola, presentada recentment al Festival de Cine d’Alacant.

Però no acaben aquí les peripècies del Sr. Galvañ Esplà, lleó blanc-i-vermell des que té ús de raó. A mitjans del mes d’abril, als seus gairebé 98 anys, va poder fer realitat l’anhelat somni de visitar l’estadi ‘San Mames’ i, després de conèixer ‘velles glòries’ del seu estimat Athletic Club de Bilbao, com Iríbar, Goico o Rojo, va ser rebut pel president Jon Uriarte i va assistir, com a convidat d’honor, al derbi entre bilbaïns i donostiarres, disputat a la capital de Biscaia.

La singular gesta va acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació i la seva imatge es va veure reflectida a la premsa, ràdio i televisió basques.

Felicitats, i per molts anys, a aquests protagonistes destacats de la història marinera del Campello, tan extraordinària com ignorada, no tan sols pels visitants, sinó per les noves generacions originàries d’aquí.